José Manuel Barroso, el futur president de la Comissió Europea, aquesta setmana ha cedit davant les pressions del parlament europeu per canviar l'equip que proposava per formar la Comissió i dirigir els assumptes europeus durant els propers anys. La protesta dels parlamentaris havia començat quan el que havia de dur la cartera de justícia, l'italià Rocco Buttiglione, conseller del papa, va explicar que el lloc de les dones era a la casa i al centre del nucli familiar i afegí, com de passada, que l'homosexualitat és un pecat. Barroso va retirar la seva llista abans d'una votació al parlament que ben segur hauria rebutjat la seva llista de noms. Hi havia hagut polèmica també per l'holandesa que havia de ser l'encarregada de competència, dels assumptes de les multinacionals, que no va explicar amb tots els detalls quins eren els conflictes d'interès que hi podria haver entre la seva feina a la Comissió i els seus compromisos amb empreses per les quals ha treballat. Però la derrota de Barroso potser sigui un guany per tots: ell mateix sortirà reforçat per haver acceptat les crítiques dels que al final són els únics representants elegits dins tot el muntatge de la UE, els diputats del parlament. Sortirà reforçat perquè d'un sol cop forja una reputació de conciliador i prodemòcrata. Surt reforçat el parlament, que per primera vegada ha obligat estats membres de la UE a repensar-se qui posen a l'executiva. Ells han negociat amb Barroso qui seria al seu equip. Tot i que sigui la primera vegada que el parlament es fa escoltar en la tria dels dirigents, esperem que sigui una mostra d'un nou ànim al parlament per assumir les seves responsabilitats. Encara tenim el debat sobre si definim Europa per la seva religió a la Constitució. I el parlament és de les poques garanties que tenim d'un procés en què els interessos de tots, inclòs el Vaticà, estigui equilibrat. Amb Buttiglione el Vaticà ja ha demostrat que hi vol jugar un paper.