Finalment el debat sobre la clonació ha arribat a les Nacions Unides. El comitè que s'encarrega d'assumptes legals, al qual pertanyen tots els 191 països que són de l'ONU, aquests dies considera dues propostes sobre la clonació que en limiten d'una manera o d'una altra les pràctiques. És un cas en què cap dels grans estats no ha volgut prendre la bandera a favor de la prohibició més estricta o de les idees més liberals. Són dos països molt petits, Costa Rica i Bèlgica, que han posat el seu nom a les propostes que són sobre la taula. Costa Rica, amb l'ajuda del Govern de George Bush, proposa prohibir la clonació de cèl·lules humanes per a tots els usos, per «respecte a la inviolabilitat de la vida», en paraules del seu ministre d'Afers Estrangers i Religiosos, Roberto Tovar. Noruega i Nigèria s'han apuntat a aquesta versió. Els belgues, amb el suport d'un grapat de governs europeus i asiàtics com Suècia o Tailàndia, volen permetre la clonació de cèl·lules humanes per a usos terapèutics i al mateix temps deixar que cada Estat decideixi si n'imposa una prohibició absoluta. Una solució que es redueix a deixar les coses així com estan. Però els dos o tres dies de debats, entre els que són al programa oficial i els que es produeixen pels passadissos, no bastaran per aclarir una posició que tots comparteixin: no és probable que es pugui decidir res abans de les eleccions presidencials americanes, d'aquí a una setmana, ja que el resultat pot canviar molt les posicions de molts governs. Si guanya Bush, els Estats Units usaran tot el seu poder per imposar una prohibició, i si guanya Kerry es donarà un impuls a la llibertat d'elecció. A més, molts governs pensen que els manca la informació necessària per poder decidir. Ja es va intentar tenir aquest debat a l'ONU el novembre 2003. Llavors es decidí ajornar-ho dos anys, esperant que la recerca i els problemes ètics es definissin una mica més. L'ajornament llavors es va retallar, per por de trobar que un acord internacional arribaria tard, després que molts programes de recerca haguessin avançat més enllà dels límits aconsellables. Probablement la decisió de l'ONU estarà més influïda per quins són els dirigents en sis o set països del món en el moment de votar una proposta que per la creació d'un corrent d'opinió. Per això la decisió esperarà un moment de concordança entre els més poderosos. La setmana que ve, el dimecres, sabrem si hem d'esperar quatre anys més o si aviat ens podrem entendre.