Començar aquest escrit afirmant que a Mallorca, amb l'arribada del turisme de masses, es produeix un canvi radical, pot semblar gratuït per la seva obvietat. Però es important destacar-ho perquè és el punt de partida d'un problema candent que engreixa cada dia que passa.
Sembla una evidència que el creixement socioeconòmic d'una regió ha d'anar acompanyat d'una política de transports equilibrada i en consonància amb les característiques físiques de l'espai, cosa que, aquí, pràcticament no s'ha donat. El fet que siguem una de les comunitats autònomes amb més vehicles per habitant, és una conseqüència directa del que acabo de dir; la manca d'interès al llarg d'algunes dècades entorn al transport públic, ha desembocat en dues conseqüències molt clares: primera, la cultura del cotxe particular entre els residents. Segona, vehicles de lloguer per tot arreu com a única alternativa dels visitants per recórrer l'illa. Aquest és el vertader problema i no que el pacte de progrés, en només quatre anys, fos incapaç de construir autopistes per tota la geografia illenca. No reconèixer aquest fet és pura demagògia.
Que a la passada legislatura es cometeren errors, sempre ho he reconegut; que no foren capaços de negociar amb Madrid, és vera, com també ho és que hi havia consignes des del Ministeri de Medi Ambient que a Balears ni aigua; o que determinats funcionaris posaven pals a les rodes per tal de frenar qualsevol iniciativa relacionada amb el tema de carreteres.
El que no se li pot negar al govern progressista és que, per primera vegada, intentés posar en marxa una vertadera política de transport públic, plasmada a un Pla Director Sectorial de Transports, que contemplava el servei ferroviari, el servei per carretera, el servei entre illes i els carrils per a vehicles no motoritzats. Un Pla Director coherent, acompanyat dels pertinents estudis de viabilitat i d'usuaris, que el desembre del 2002 ja estava traduït al català i a punt de passar pel Consell de Govern. Que es tracta d'una feina ben feta ho avala el detall que, fins i tot, ha agradat a una gran defensora de la velocitat i de les autopistes com la Sra. Mabel Cabrer.
Dic jo que li ha agradat, perquè és exactament el mateix que ella ha presentat com a seu. Sense rectificar ni un punt ni una coma del noranta-cinc per cent seu del contingut. El cinc per cent restant, és un petit canvi per allò de si el pacte vol tren, noltros més tren. Jo diria que és el cinc per cent corresponent a la seva addició a la demagògia. Aquesta minimodificació afecta la línia ferroviària Palma Santanyí, rebutjada pel Pacte, però no gratuïtament. Un estudi de viabilitat de totes les línies existents, demostrava que refer el ramal de Santanyí no compensava el cost de la inversió en relació als possibles usuaris. Això no perjudicaria cap ciutadà si la manca de tren se suplia amb un bon servei de bus. Un problema afegit era que els terrenys s'havien venut, i, recuperar l'antic traçat, obligava a expropiar zones ocupades per centres socials o fins i tot poliesportius. La Consellera diu que aquest tram també es farà, però no ha acompanyat la novetat de cap estudi ¿s'entén la sospita del cinc per cent de demagògia?
De totes maneres el que importa és la intenció inicial d'aprofitar una feina ben feta, perquè en política això és molt positiu. La pregunta és ¿demostra el govern del PP el mateix interès amb el transport públic que el que demostra amb la construcció d'autopistes? Els primes indicis apunten tot el contrari però, en tot cas, el temps ens ho dirà.
