Tractaments igualitaris

Possiblement, a la majoria els sembla acceptable la tesi de l'arquebisbe castrense i reflectida ahir en aquestes pàgines. «Els soldats cristians tenen dret a defensar el poble, fins i tot matant», va dir el senyor Pérez, sense que li ballàs el solideu que, a semblança del kipa jueu, adornava el seu cap. En les fotos no duia pistola o no se li veia, però vestits de campanya la porten amb la mateixa normalitat que la cristiana creu que adornen les seves insígnies. No perdé el temps a aportar arguments personals sobre el què pens d'aquesta imatge i d'unes declaracions tan franques com conseqüents: cadescú té les seves idees i, mentre el negoci de l'armament sigui el que és: el primer del comerç mundial, just per sobre del farmacèutic, hi haurà armes i persones decidides a defensar la legitimitat d'agafar-les. I és en aquest punt on sí que m'agradaria fer constar una reflexió molt simple: qui participi de les idees d'aquest capellà soldat no pot dur-se les mans al cap quan altres soldats, amb altres religions i d'altres pobles, en nom de la seva religió maten per a defensar, a la seva manera, el seu poble. Llavonses, si no acceptam que qui posa bombes a l'Iraq ho pot fer -i de fet diu que ho fa- en defensa del seu poble, és que establim categories, per sobre de les quals sempre hi ha la nostra religió i el nostre poble. Mal d'empassar si es pretén res de semblant a l'objectivitat. Això és supèrbia col·lectiva i l'entrebanc més gran per a qualsevol entesa.