S'ha anunciat la tramitació d'un nou Règim Especial. Del vigent, record que, anys després que entràs en vigor, un important empresari d'Inca em digué que no sabia què era. El que podria venir em fa pensar en unes declaracions del banquer Miguel Nigorra, que no es mostrava gaire partidari de règims fiscals per a les Illes. Cap dels dos és una anècdota i, per tant, no crec que es pugui afirmar que els elevam a categoria. Doncs, bé, podria ser aquesta qüestió del règim monopolitzàs bona part del debat parlamentari. Com que, fervor empresarial -CAEB, a part-, no n'aixeca, aleshores la tramitació deu tenir uns altres objectius. Pareix que desperta tant d'interès com el que ha demostrat la societat per la reforma de l'Estatut d'Autonomia, un projecte que no apareixia en el programa electoral del Partit Popular. Si no record malament, el més important que s'hi defensava en relació a l'arquitectura institucional era la necessitat de procedir a una redistribució de determinades competències dels consells insulars entre els ajuntaments. El PSIB-PSOE volia una policia autonòmica, una idea que José María Rodríguez, que, com a conseller d'Interior, en seria el cap, ha recollit a posteriori amb entusiasme. Tornem, però, al programa amb què el PP arribà al 25 de maig de 2003. L'expressió Règim Econòmic Especial no hi sortia una sola vegada. Bé, doncs ja tenim els eixos al voltant dels quals podria girar el que queda de legislatura, el Règim i l'Estatut. Sense compromís previ, sense demanda social: tot un exercici de política virtual. De fet, seria lícit demanar-nos quanta de gent votà els conservadors perquè eren els únics que no parlaven ni de Règim, ni d'Estatuts, ni de Consells Insulars. No crec, però, que ningú de la molt lleial oposició els tiri en cara un incompliment tan descarat. No ho fan ni amb la lliure elecció de centre escolar ni amb la lliure elecció de la llengua de l'educació. Tan sols els interessa la situació econòmica. Estranya molt que el PSIB-PSOE encara no hagi detectat que els directors dels col·legis encara no saben com hauran de fer front a les despeses del segon semestre. Per al «partit de l'educació pública», això hauria d'haver merescut la intervenció del secretari general o del portaveu parlamentari. Per atacar el Govern? No, en principi, simplement, per exigir-li que aclareixi què passa i oferir tranquil·litat als afectats. Se suposa que és el que faria una organització que vol ser alternativa de Govern.