Queixar, queixar-nos, la veritat és que no podem fer-ho. Només en una setmana passen més coses interessants en aquest país que a d'altres en tot un any. Un repàs de tots els esdeveniments, medalles incloses, comentaris, encerts, desencerts i ganivetades... donaria per un parell mallorquí d'articles. Però no ens podem permetre aquest luxe, qui sap el que pot donar de si una altra setmana més? Sens dubte, les declaracions que han estat autèntiques joies són: «Una cosa és un home i una dona, una altra dos homes, una altra dues dones i un trio és una altra cosa». La família Botella-Aznar està vist que no descansa. Després de la classe d'història del seu home arriba la regidora d'Assumptes Socials de Madrid i amb la sensibilitat que li confereix el seu càrrec ens fa classe de matemàtiques, un poc elemental el nivell, no?
N'hi ha que s'atreveixen més, com el Comissari europeu italià que ens envia de nou al paritori i a la cuina i als homosexuals al foc etern. Després d'això Europa s'hauria de mirar quan parla dels fonamentalismes islàmics. Si aquests senyors dirigeixen el motor d'Europa, per què ens fan perdre el temps anant a votar constitucions que parlen d'igualtat, tolerància, llibertat religiosa...?
Com si no en tenguéssim suficient d'anar a l'infern, arriba el Consell General de Poder Judicial i ens adverteix que mentre serem torturats pel Dimoni, els nostres fills podran ser adoptats per matrimonis homosexuals. Això sí que em lleva un bon pes de damunt, ja no tornaré a tenir mal somnis imaginant els meus descendents en mans de «supernumeraris» de l'Opus Dei.
Per concloure l'enfilall no puc deixar de reproduir les paraules de la mega-pija Aguirre «que bien estabas calladito...» Qui hagi tengut la desgràcia d'escolaritzar-se de la mà de qualque ordre religiosa catòlica segur que la frase, el to i la repel·lència li haurà recordat els vells temps. Si passam a les imatges, la setmana, sens dubte, també ve ben farcida d'excessos. La primera i més sonada protagonitzada pel nostre Ministre estrella -o medalla, com vulguin- que per cridar una mica més l'atenció ha convertit la Desfilada espanyolista i rància de tota la vida, en un menú degustació però de molt mal gust. M'estimava més Trillo i la Cabra perquè, com a mínim, aquests no se n'amaguen.
No puc resistir-me a deixar la pujada d'adrenalina pel final: la casa dels 8 milions d'euros de la filla petita del Cap d'Estat espanyol i el seu home exjugador de handbol. Tranquils, avui no em ficaré amb la Monarquia, això ja ho fan fins i tot els programes díscols del cor. I clar, després la Casa Reial s'enfada i han de sortir les revistes oficialistes a tota plana amb reportatges tan interessants com el titulat «Mujer de hoy» per aplacar els ànims. Que ningú s'enganyi: la Casa, les vacances quasi permanents i l'ambició sense límits denunciada per Peñafiel són una anècdota, l'Infanta «es una persona normal, como cualquier mujer de su tiempo, esposa, madre de familia, trabajadora incansable y comprometida con la sociedad». Només li falta que Bono li organitzi un homenatge d'agraïment.
