La saviesa popular a vegades és tan encertada que arriba a ser tan sarcàstica com la realitat mateixa. Corrien les balderes estretors dels inicis dels anys seixanta i a Palma se celebraven les festes de Primavera. Des de Pòrtol, hi acudia una carrossa engalanda i amb jovenetes vestides de pagesetes. Un any hi col·locaren un oller i una roda i l'home es dedicava a fer olletons, que elles respartien, tous encara, con si fos un souvenir. Era parent meu d'enfora, i tot al·ludint a l'esdeveniment, en va fer la següent glosa: «colcant amb una carrossa/ ben vestit i a passejar/ fer feina sense cobrar/ sa festa no es massa grossa...». Sàvia i encertada sentència, per esquivar les burles dels envejosos, i, sobretot, també, per deixar constància de la vacuïtat de la perfomance que representava. No sé si aquesta saviesa popular s'ha perdut o si els representants de la plebs no l'han adquirida i passen gust fent comèdia. Dic tot això perquè un pic en l'any, com aquell qui diu, el famòs i manyuclat REB, surt a la palestra com si el passejassin amb una carrossa, tot formant part d'un decorat de cartró-pedra, perquè els ciutadans d'aquesta terra ens facem alguna il·lusió que aquest règim fiscal ens alegrarà una mica les nostres butxaques. Que al cap i a la fi és allò que s'espera...
En Jaume Matas ho va fer al recent celebrat debat sobre la comunitat autònoma -o sobre la regió, com els agrada dir més a ells, als populars- i ho va fer amb un grau d'amnèsia bastant considerable. Obviant el que no va fer durant la seva estada a Madrid, com a ministre. És més que evident que Matas, durant la seva estada a Madrid, i amb ell el govern del PP, va mostrar una nul·la disposició a desenvolupar el famós REB, que ara vol abanderar. I el que és més greu: va exhibir una total manca de voluntat política de fer-hi feina, quan hauria tengut unes possibilitats immenses per dur-ho a terme. I no ho va fer en dos sentits. En primer lloc, no va desenvolupar les possibilitats que permet o que mana l'articulat del REB. Les inversions de l'estat per desenvolupar el transport ferroviari, que el pla estatal de beques prevegi unes dotacions especials per als estudiants que han de cursar els estudis fora de la seva illa, les subvencions als familiars dels malalts que han de ser tractats fora de la seva illa, són algunes propostes que es contenen en l'articulat del REB i que el govern de l'estat, en mans del PP, no va dur a terme, ni es va immutar per posar-les en marxa.
Però el REB permet una altra sèrie d'acords i de millores que han de ser factibles mitjançant la intervenció de les comissions mixtes Estat-Comunitat Autònoma... com són algunes mesures medioambientals. Idò bé, durant quatre anys el govern de l'estat, en mans del PP, no va voler reunir ni un sol cop aquestes comissions mixtes, que ara mateix el senyor Matas reivindica que es reuneixin... tot un prodigi de memòria històrica!
A tot això hi hem d'afegir que els avenços del REB han estat més aviat minsos. Es va passar, en els descomptes aeris per residents, del 25% al 33%, però tots sabem que això va anar acompanyat immediatament per una apujada de preus de les companyies aèries; també la declaració d'interès dels vols interinsulars tots sabem què ha motivat, no cal explicar-ho aquí. I per si fos poc, l'increment que ha sofert la subvenció en el transport, de certes mercaderies -les que la matèria primera es troba a les illes- ha estat tan minso, en comparació al que són els pressuposts de l'estat és una autèntica befa.
En definitiva, el famós REB s'ha convertit en una mena d'actriu secundària que algun dia a l'any li fan fer el paper estelar de reina per un dia... i serveix per omplir-se la boca de bones intencions, unes bones intencions que no han anat acompanyades, quan s'ha tengut la possibilitat de fer-ho, i han estat quatre anys, d'unes materialitzacions tangibles. Un dia a l'any, com aquell parent meu que hi va desfilar fent olles, tot mudat, colcant amb una carrossa....
