Tota la polèmica sobre la usurpació, per part de la futura televisió autonòmica IB3, de les freqüències televisives que fins ara venien utilitzant TV3 i el Canal 33, ha estat revestida per part del PP de dues mentides que cal combatre i desacreditar. Aquestes dues mentides estan relacionades, una amb l'altra. Primera mentida, les millors freqüències són les que utilitzen els canals catalans. És a dir, es reconeix que no hi ha cap necessitat tècnica d'ocupar les freqüències, existeixen altres freqüències que es podrien utilitzar per a IB3; ara bé, en base a una teòrica justificació de qualitat, es diu que hi ha freqüències millors i pitjors i, òbviament, IB3 ha de tenir les millors freqüències: primer la nostra, després les altres. El problema és que tècnicament no és vera que les freqüències que es volen usurpar siguin les millors; això és absolutament discutible. És a dir, el gran argument del Govern es fonamenta sobre una raó falsa. Per tant, quan s'utilitza l'argument s'està mentint. No es tracta d'elegir, per simplificar-ho, entre dues freqüències, una de bona i una de xereca. Si això fos així seria comprensible que la bona fos per a la televisió balear i la xereca per a la catalana. El que passa és que les dues freqüències són igual de bones, però es vol minoritzar la televisió catalana i per això cal trastocar d'alguna manera el panorama. Al contrari del que insinuen els conservadors, els qui s'oposen, els qui ens oposam, a l'operació televisiva de reassignació de freqüències no defensem més les emissores de fora que la pròpia; sinó que defensem una normalitat mínima: diversos canals en la nostra llengua i, evidentment, també i de manera important el canal balear. La incompatibilitat només la veuen les ments perverses que atien el conflicte. La insinuació és pura demagògia. I la demagògia queda confirmada quan a la vegada que es parla de millors i pitjors freqüències, s'assegura que TV3 se rebrà ben igual que fins ara. En què quedam, és millor o és pitjor la freqüència alternativa? I aquí ve la segona mentida. Perquè si bé és cert que els senyal dels canals catalans seran reemesos dins el nostre territori, el canvi de freqüència significa que per poder veure aquests canals als edificis de pisos, que és on viu la majoria de la població, caldrà la instal·lació d'un amplificador per poder sintonitzar la nova fresqüència. És a dir, tota l'operació al final el que aconseguirà serà que a molts blocs d'habitatges no es vegi la televisió de Catalunya per la senzilla raó que, o bé la majoria dels veïnats no vulguin fer l'esforç de pagar la nova despesa (un amplificador a l'antena), o bé no s'aconsegueixi la majoria necessària dins la comunitat per ampliar l'antena col·lectiva. El Govern vol donar a entendre que el canvi de freqüències és innocu, pura qüestió tècnica, aleshores: per què no diu que es farà càrrec de qualsevol sobrecost que suposi la resintonització de canals? Per què no garanteix que a totes les llars es veuran tots els canals que ara ja s'hi veuen més IB3, sense que això generi cap dificultat per als propietaris? La veritat és que la reassignació de freqüències és, sobretot, una decisió política. I aquesta decisió política, ho repetesc, és la residualització dels mitjans de comunicació fets en la nostra llengua i amb una mínima mentalitat nacional. Pel PP això són vel·leïtats separatistes que s'han d'esborrar i eliminar. No són visions diferents admissibles i necessàries en democràcia. La diversitat pels populars no és un valor, és un dimoni. Per ells la cultura, l'idioma o el patrimoni són noses que només preocupen quatre romàntics. Ja estam avesats que en el debat polític alguns tenguin com a màxim instrument la mentida i la demagògia. Però ben igual que això no ho podem evitar, estam en el dret d'explicar les mangarrufes que ens posen al davant perquè no vegem el desastre i el pillatge que estan perpetrant.

Josep Melià Ques, missèr