Al Txad, un país situat al centre d'Àfrica, sense sortida a la mar, les possibilitats per guanyar dòlars amb el comerç internacional són limitades. Per això el 2003 es va celebrar molt la inauguració d'un primer oleoducte que portava les primeres extraccions d'uns pous de petroli tot just oberts. La canonada passa pel país veí del Camerun per arribar a la costa oest africana, on es carreguen els vaixells. Però deu mesos més tard ningú no es recorda de la festa: el Govern no acaba d'estar del tot content amb l'acord que té amb les empreses, unes d'americanes i altres de Malàisia, que gestionen l'extracció i el transport i que li passen unes comissions. El Txad ha dit que fa comptes repassar la lletra petita del contracte i tots els comptes per assegurar-se que les petrolieres no els estan defraudant. Sembla que es pensen que haurien d'haver rebut més diners. Tot el país segueix la polèmica per la ràdio, diuen, i els polítics treuen el profit del moment. El cas il·lustra algunes de les tensions que subsisteixen en molts països on s'extreu petroli i que surten a llum amb més facilitat ara que el preu del petroli s'ha disparat. En els darrers nou mesos el preu del barril de petroli ha augmentat més d'un seixanta per cent. Els beneficis per a les petrolieres han augmentat en una proporció equivalent. Però no sempre ha estat el cas per a les administracions dels països on són els pous, que no tenen la tecnologia per treure-la ells mateixos. Viuen de les comissions, que no sempre són generosos. El Txad ha exportat 33 milions de barrils de petroli en nou mesos. Per això ha rebut de les petrolieres 70 milions de dòlars. És a dir, un poc més de dos dòlars per barril. Al mercat internacional el petroli ha arribat a un rècord de 54 dòlars el barril. No és estrany que els beneficis per a les empreses nostres siguin bons i duguin camí de ser millors. La diferència, diu el Govern del Txad, que afronta problemes per finançar l'educació i la sanitat més basica per a la població, és potser molt gran.