El poble afganès votà ahir per primera vegada en la seva història enmig d'un extraordinari desplegament informatiu. Tot apunta cap a la victòria de l'oficialista Karzai, secundat per les potències que controlen el país després de l'enderrocament del règim taliban. Però aquest no és el factor més important dels comicis. Allò determinant és que els Estats Units volen demostrar al món que és possible dur la democràcia a un dels estats més endarrerits del planeta, que fa menys d'un lustre encara executava les dones adúlteres i destruïa estàtues de budes mil·lenaris. Aquestes eleccions, com les que probablement tindran lloc a l'Iraq d'aquí a uns mesos, són una de les conseqüències més vistoses de la reacció nord-americana amb motiu dels atemptats de l'11-S. Tant de bo que la democràcia funcioni a l'Afganistan i a l'Iraq, però sense oblidar que l'essèncai d'aquest règim és la lliure expressió de la sobirania popular i no l'organizació d'unes eleccions sota la tutela de les potències ocupants. L'Afganistan -o l'Iraq- serà lliure el dia que voti sense la presència de soldats estrangers. Tot i així, benvingut sigui l'enderrocament de la dictadura taliban, que donà aixopluc a Bin Laden. I, de la mateixa manera, tant de bo si els drets humans arriben també als presos afganesos engabiats pels nord-americans a Guantánamo. No és senzill conquerir la llibertat, sobretot si un poble és massa dèbil i ha de dependre dels poderosos per anar a votar.