Pastroudis i la tardor

09/10/04 0:00

El passat 28 de setembre Alexandria vivia coberta per una invisible capa de xafogor. Quan s'arriba de l'aire net i quasi sempre transparent d'oasis com el de Siwa, la ciutat mediterrània d'Egipte ofereix de seguida els problemes de les grans urbs. I el mar, allà, rompent contínuament sobre la Cornisa, amb el vent penetrant per totes les retxilleres! L'ambient humit feia enganxar la roba als cossos de carn viva que es movien amunt i avall de carrers oberts sobre un passat mai no descobert del tot. Però Alexandria és Alexandria: una ciutat que enamora de mica en mica L'any 1923 del segle passat un grecs obriren el restaurant Pastroudis. L'establiment, situat al número 39 de Tariq al-Horreyya, tenia uns tendals de lona blava que feien ombra a les taules situades sobre la vorera. Restaurant i saló de te, el seu interior era luxós i ple de calma. Durrell ho retratà al seu Quartet d'Alexandria. Entre pastissos i te, al local s'hi reunia part del món literari «refugiat» a la ciutat. Pastroudis era una fita clavada enmig de la ciutat fundada per Alexandre el Gran.

El temps, que passa per damunt de totes les coses, anà llevant importància al local. Ni tertúlies literàries, ni grans noms i, ja davallant per la decadència, quasi ni clients. El luxós local de mitjans del segle XX s'havia convertit en una ombra, potser un fantasma del temps que mai no retorna. Com si les vidrieres estiguessin entelades, els cambrers amb vestits color d'ala de mosca i, posats a trobar el pitjor, les vitrines amb els pastissos un poc ressecs i passats de dies. El 28 de setembre el local estava tancat i amb fustes assegurant les fràgils finestres, però al seu interior hi havia alguna bombeta encesa. Una bombeta encesa, una llum al final de tot. Perquè el Pastroudis i la seva tardor, part del petit percentatge de Grècia que encara resta a Alexandria, ha tancat temporalment per una rentada de cara que el deixi com nou. Almanco això és el que pensa -i segurament és la veritat- un venedor de tramussos a la vorera alliberada de les taules i cadires del Pastroudis.