Arran del desafortunat episodi de Carod Rovira amb ETA, les competències de cultura exterior de la Generalitat de Catalunya passaren d'ERC a mans del PSC. Poc temps després, el president català, Pasqual Maragall, incità el seu homòleg balear, Jaume Matas, a deixar l'Institut Ramon Llull (IRL), amb el qual ambues institucions s'havien compromès a promocionar la cultura que ens és comuna. Matas acceptà. 'Renovà* l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i posà al seu capdavant l'escriptor Gabriel Janer Manila. Les intencions eren clares: fer la feina pel seu costat i col·laborar amb l'IRL en temes concrets.

Tanmateix, i a les primeres proves, ja s'ha vist que les paraules van per un costat i les intencions per una altra. L'IRL ha acaparat la fira del llibre més important que es fa a Europa, la de Frankfurt, i ha relegat l'IEB a un segon pla. Els representants balears ni tan sols varen ser convidats a la roda de premsa en la qual s'anuncià que la cultura catalana seria la convidada d'honor de la fira que es realitzarà d'aquí a dos o tres anys.

La nul·la sensibilitat de Pasqual Maragall per entendre la realitat balear i la incomprensible actitud de la seva consellera de Cultura, la mallorquina Caterina Mieras, col·loca en una situació de gran incomoditat els intel·lectuals i artistes illencs, que duen camí d'haver d'elegir amb quin instrument volen difondre a l'exterior els fruits de la seva creació.

Els malsentesos de Frankfurt perjudiquen i són més dolorosos, sens dubte, per a la part més petita, que és la que representa l'IEB. Per aquest motiu, és necessari posar molt de seny, tacte i bona voluntat perquè la cultura que ens uneix no en surti perjudicada. Amb aquests precedents, convé animar Janer Manila i el seu equip. Les seves iniciatives ens faran saber fins a quin punt ens valem quan es tracta de difondre els nostres talents.