Avui la Comissió Europea ha de donar la seva opinió sobre la possibilitat que es pugui començar a negociar amb Turquia la seva entrada a l'Europa dels 25. La previsió és que farà el que ja es considera molt seu: donar una opinió però passar el problema de la decisió als caps d'Estat. La Comissió que presideix Romano Prodi, que només té un mes de vida abans que entrin els nous membres, dirà que Turquia ha progressat, però no s'atrevirà a posar data per asseure's a la taula amb els representants turcs i discutir com es podria organitzar la seva entrada a Europa. Un dels motius seria que la Comissió, i els governs centrals d'Europa, volen primer tenir l'oportunitat d'aprovar la Constitució Europea. Es vol saber si els francesos, per exemple, exigiran que la Constitució reflecteixi la tradició cristiana d'Europa, cosa que tancaria la porta als turcs. Volen saber si els alemanys, que paguen una part tan important del pressupost comunitari, volen una Unió Europea que serveixi per redistribuir la riquesa, és a dir, que els demani més doblers, o si s'estimen més una Europa retallada, on cada un mira més per a casa seva. Volen saber si els europeus volem una Europa amb més o menys poders per imposar lleis laborals i programes d'ajuda social. Els turcs estaran frustrats per aquesta nova indicació que la seva espera no està a punt d'acabar. Ja es poden imaginar que el seu estatus especial, si tot continua així uns quants anys més, ben segur que es traduirà en la creació d'una nova categoria de membre de la UE: països que no s'hagin de beneficiar de subvencions, però que poden gaudir de les relacions comercials obertes i els intercanvis de coneixements. La nova categoria, la segona categoria, es podria dir, posaria Turquia al capdavant d'un grup que arribaria a incloure un grapat d'estats de l'exbloc soviètic.