Quan es contemplen els modests resultats que ha ofert fins ara el Règim Econòmic Especial de les Balears, s'entén que el president Matas es plantegi la necessitat de reformar una Llei que en el seu moment fou qualificada com una fita històrica. No obstant això, la formulació d'aquest objectiu du implícit el reconeixement que la norma no era tan bona com s'havia pensat en el moment de la seva promulgació. El problema més greu deriva precisament d'això. Quan les lleis no s'apliquen o no tenen resultats pràctics la pèrdua de credibilitat és immediata, i un projecte com l'anunciat ahir pel president del Govern balear requereix, per tenir èxit, l'adhesió d'una societat civil il·lusionada, que ara sospita que abans fou utilitzada per erosionar un Govern central d'altre color polític. Ningú discutirà la bondat del propòsit de l'Executiu autonòmic, però aquest haurà de fer un esforç ingent per convèncer la ciutadania que l'esforç val la pena i que no es tracta d'un episodi més de la dialèctica entre els conservadors i els socialistes. Les autèntiques intencions es descobriran en els modes i maneres que s'adoptin durant la tramitació del projecte. Un projecte així, com també el de la reforma de l'Estatut, necessita d'un ampli consens polític que inclogui indefectiblement els dos grans partits. Si no es compleix aquesta condició, s'incorporarà al museu dels esforços inútils. Ara per ara, però, convendrà donar temps al temps i saludar amb el benefici del dubte la proposta. Ve carregada de raó i, per tant, se li ha de desitjar el millor futur. Segur que avui, durant el debat, el president podrà concretar-ne l'abast.