Un servidor és professor de religió catòlica a educació secundària. És lògic, per tant, que, amb motiu de la polèmica actual sobre el nou estatus que el govern central vol donar a aquesta assignatura, molts amics i companys de feina m'interpel·lin sobre el meu posicionament. Doncs bé: la meva opinió és favorable a l'existència d'una assignatura de religió a l'escola, tot i que no m'identific totalment amb cap de les solucions que les parts implicades han proposat fins ara.
Intentaré raonar i concretar els meus arguments en dos articles. O més ben dit, exposaré aquests arguments a l'article de la propera setmana, ja que avui em centraré a fer allò tan habitual, i força adequat, que es fa quan s'analitza l'ordenament jurídico-polític d'una determinada matèria: mirar què passa al nostre entorn, concretament als altres estats de la Unió Europea.
Lament no tenir informació dels estats que s'han incorporat a la UE enguany. Totes les fonts de què dispòs es refereixen a l'Europa dels Quinze, i mostren que la norma general és l'existència d'una assignatura de religió confessional al sistema educatiu públic. L'únic d'aquests estats on no existeix una assignatura de religió és França. A l'altre extrem trobam Àustria, on la religió confessional és una assignatura obligatòria i sense alternativa. A la resta d'estats, i dintre d'una gran heterogeneïtat en els detalls, predominen dos models pel que fa a l'escola pública:
1. Els estats que contemplen la religió com una assignatura obligatòria, però admeten l'opció de demanar-ne l'exempció (Alemanya, Grècia, Luxemburg i el Regne Unit). Aquests alumnes cursen una assignatura alternativa o fan una activitat escolar que determina l'autoritat educativa o bé el mateix centre escolar, segons els estats.
2. Els estats on la religió confessional és una assignatura optativa, de lliure elecció, amb una alternativa habitualment relacionada amb l'educació en valors per als alumnes que no escullin religió (Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia i Portugal).
Resulta interessant destacar que en tots aquests estats l'ordenament jurídic d'aquesta assignatura no està sotmès a contínues reformes segons quina sigui la majoria de govern. I que en els últims anys s'observa una tendència a convertir la religió en una assignatura optativa (abans hi havia més estats on era obligatòria), que «competeix» amb altres optatives relacionades amb l'educació en valors.
L'estat espanyol presenta una gran inestabilitat. En l'anterior sistema educatiu, vigent fins a la implantació de la LOGSE, hom podia optar entre dues alternatives: ètica o religió confessional. La LOGSE, que es manté fins avui, va convertir la religió en una assignatura optativa i sense alternativa (els alumnes que no van a religió fan activitats d'estudi). La LOCE, de l'anterior govern del PP, convertia la religió en una assignatura obligatòria, donant la possibilitat d'escollir entre una modalitat no confessional i una altra de confessional. Aquest model no s'aplicarà, ja que el nou govern del PSOE torna al model LOGSE, amb algunes diferències respecte a la situació anterior. Ho veurem la setmana que ve.
Miquel Àngel Maria, professor
