A Rwanda han començat a tancar botigues que donen bosses de plàstic als clients per dur-se'n la compra a ca seva. El govern diu que vol que els rwandesos facin servir els paners de tota la vida en lloc de la bossa universal de plàstic. La dimensió del problema mediambiental a alguns països africans és difícil de quantificar. Ho és en països com el nostre, on els recursos que es poden dedicar a l'entorn no manquen, però a Àfrica les prioritats són distintes: per avaluar l'impacte mediambiental del que sigui no hi ha res. No se sap molt bé on es contamina a Àfrica, ni si el mal que es pugui estar fent és permanent o passatger. Però la ministra rwandesa per al medi ambient Drocellla Mugorewera ho té clar, la reputació de Rwanda de ser un dels estats africans més nets no basta. No vol veure més bosses blaves de plàstic, les que reparteixen la majoria de tendes subsaharianes, pel que es veu. Penjades a arbres pel vent, escampades a la vorera de les carreteres, són un element més del paisatge africà. Però Rwanda ha decidit actuar. La ministra diu que el plàstic acaba als llacs i als boscs, que contaminen els rius, on fa un mal incalculable a la fauna i la flora. A la capital Kigali la policia ha rebut ordres per imposar la prohibició. En teoria persona amb bossa de plàstic serà aturat i informat que porta un objecte il·legal. Els fabricants de cistelles tradicionals es deuen fregar les mans: en poc temps podrien recuperar tot el mercat que han perdut en els darrers vint anys. La idea sembla bona, només que els petits comerciants ja han deixat clara la seva oposició a l'ordre. Temen que els clients els deixaran abans que mostrar-se amb una cistella a l'antiga baix el braç. Però l'exemple de Sud-àfrica potser els ajudi: fa un any prohibiren la bossa de plàstic pel mateix motiu. Hi havia tantes bosses de color pels camins que l'anomenaven la flor nacional de Sud-àfrica. Fa un any fan net, i lentament desapareixen. És evident que en casos com aquests, els països del suposat Tercer Món ens duen avantatge.