Una de les notícies clau, en les altes finances del turisme d'aquest estiu, fou la posada a la venda d'una part de les accions de TUI AG, per part d'un dels seus propietaris de referència, el banc WESTLB, sobretot, després de què els nord-americans MORGAN STANLEY & Co. n'haguessin comprat una part (entorn del 10 %) i l'haguèssin venuda després, quasi tota. En resum, una moguda dins l'accionariat del major grup de viatges i turisme d'Europa -alguns diuen que del món- i el qui ha enviat més turistes a les illes Balears durant anys. És propietari de les marques que ara funcionen sota l'anagrama «El món de TUI». El grup de negocis PREUSSAG -amb empreses d'energia i de construcció, passant pels metalls i la química- es féu el seu propietari, a partir de la seva filial Hapag Lloyd; l'any 1999, adquirí el 50,01% de TUI. El grup operava amb el nom de Preussag AG fins que li canviaren pel de TUI AG, l'any 2002. Ara la seva propietat és en la borsa, el 15% són inversors privats i el 85% companyies i institucions, i el fort del seus negocis són els transports, els viatges i el turisme. Per cert, si volen comprar accions de TUI, ahir es venien per 15 euros cada una. Aquestes històries les han fetes davallar i pujar, però el grup amb seu a Hannover, ha aconseguit mantenir-se dins l'índex DAX, de la «Deutsche Börse».

TUI té l'origen en el negoci que Hubert i Maria Tigges fundaren l'any 1928. Però és a l'any 1968 quan es fonen quatre majoristes -Touropa, Scharnow-Reisen, Hummel Reise i Dr. Tigges-Fahrten- i en surt TUI : Touristik Union International. Començaren a operar conjuntament en el mercat europeu traginant turistes alemanys, a poc a poc s'ha anat convertint en el major grup de Tour Operators d'Europa -quasi vint milions de clients- absorbint altres operadors i formant un conjunt d'empreses, en integració horitzontal i vertical, fins arribar a ara: més de 60 tour operators -THOMSON, el major d'Anglaterra i NOUVELLES FRONTIERES entre ells- més de 3600 agències de viatges, amb «TQ3 Travel solutions» com a bussines manager, 5 companyies aèries, transport marítim, 205 hotels, participació en grups hotelers, entre ells el mallorquí GRUPOTEL, i també a RIU HOTELS. TUI és una companyia que cotitza en borsa...i per tant, potser que sigui comprada i «OPAda». S'ha especulat que Sol Melià, NH Hotels o el grup Barceló en volien part -ja que WESTLB es vol desprende del 31% que té- però amb major intensitat és diu que RIU (propietat de la familia RIU, però també de TUI) es pensa si comprar-ho. TUI es propietària del 50% de la companyia RIUSA II, de gestió de RIU HOTELS.

El Grup RIU és la creació d'una família de catalans de La Garrotxa, d'Olot en concret, encapçalada per Joan Riu Casamitjà que, després de tornar de Veneçuela on tingueren contacte amb l'hoteleria, els recomanaren d'entrar en el negoci turístic, a la Costa Brava o... a Mallorca. L'any 1953 compraren el que denominaren «Hotel San Francisco», de S'Arenal, de vuitanta llits. El Grup ha tingut una expansió prodigiosa. Mort Lluís Riu Bertran, el 1998, els seus fills Carme i Lluís Riu Güell han duit les regnes, com a tercera generació. Primer de l'expansió a les Canàries, l'any 1985 i després a l'estranger, l'hotel «Riu Taíno» fou obert l'any 1991 a Punta Cana a la República Dominicana. La composició actual del grup és de 112 d'hotels -16 a les illes Balears, 31 a les Canàries, 9 a Andalusia, 23 a Amèrica, 6 a Bulgària, 5 a Xipre...- amb 70.000 llits, 15.000 empleats i 780 milions d'euros de facturació el 2003, 900 milions esperats el 2004. Ja fa anys, quan això no s'usava, una aliança tàctica els féu consocis de TUI, al 50% en la gestió i també, sembla, que al 49%, 51% per Riu, en la propietat immobiliària de Riu Hotels.

En la història de l'empresariat hoteler de les illes Balears, els solem classificar, els qui ho hem mirat un poc, entre «empresaris tradicionals» de l'hoteleria; els «empresaris d'oportunitat» -l'oportunitat dels booms turístics i les dependències dels operadors internacionals-; els «empresaris de cadena hotelera i financers» i els «empresaris internacionals». Coexisteixen entre ells o formen part, en diferent proporció, d'algunes categories a la vegada. Aquesta evolució de l'empresariat, o dels components de les societats hoteleres, ha comportat una evolució en la gestió del negoci, un lideratge per part dels grans empresaris, una successió generacional en el comandament de les empreses, etc. En resum, l'empresariat hoteler balear és una coexistència d'una diversitat de tipologies, però els més grans, són els qui donen el leit-motiv, i els més grans són les cadenes hoteleres dels Escarrer (Sol Meliá, la més grossa i l'única que cotitza en borsa), dels Fluxà (Iberostar), dels Barceló (Barceló Hotels) i dels Riu (Riu Hotels). Però en aquesta evolució empresarial, un dels llocs comuns, és parlar del sotmetiment dels hotelers al poder de qui els proporcionava els clients -els Tour Operators, TUI entre ells-, poder al qual, els grans grups hotelers han escapat en part amb la diversificació de les localitzacions dels seus hotels -a altres illes Balears, la Península, les Canàries o l'estranger, amb gran proporció al Carib-. No hem de deixar d'esmentar la sortida de l'armari de l'empresariat hoteler, com a gran força de pressió política, en la tragicòmedia de l'ecotaxa, durant el govern balear d'esquerres (1999-2003), anomenat «Pacte de Progrés».

Però en la història del Turisme balear la figura de l'Operador Turístic, els TTOO, els Tour Operators, és fonamental perquè ha estat l'estructura que ha fet arribar els turistes. Abans quasi en la seva totalitat, ara ja, compartint-ho amb le companyies de vols barats, amb Internet i els hotelers, compartint l'oferta, de mala gana, amb les residències turístiques. Però la seva posició de força, dels TTOO, en la imposició de preus és clàssica, així com ho és la ruptura dels pactes entre hotelers per no abaixar-los. Deiem abans que el turisme depenia dels TO quasi en la seva totalitat i que s'havia dibuixat una figura senzilla, massa senzilla, quasi un mite, que presentava als TO com extorsionadors dels nostres hotelers, els comandaven i els nostres hotelers obeïen, i no els ha anat tan malament. Aquesta figura dominant, de la multinacional operadora de viatges, s'ha anat desdibuixant. Primer amb les seves participacions en l'oferta de places turístiques a les Balears, en propietat o en cogestió i després perquè ja altres grups, com el de Fluxà entraren en el negoci dels operadors o el grup Barceló que és copropietari d'un operador turístic, First Choice, i hi ha, també, operadors estatals. Però TUI és TUI. I tot el que representa. Ara, si RIU compra una part de TUI es posa el cap en la boca del lleó; primer es digué que compraria el 31% propietat de WestLB, després només el 20% per evitar l' OPA, l'Oferta Pública d'Accions. Tant se val, si RIU es converteix en un dels accionistes de referència de TUI s'haurà clos la clau de volta del llarg arc de la història del turisme a les illes Balears. Per usar una metàfora senzilla, el peixet (els hotelers) que ha anat engreixant, ha engreixat tant, que ara mossega i es menja una gran tallada del peixot (els operadors turístics) que el perseguia sempre darrera. Si ho comprèn. I si no ho comprèn, també. Els propietaris de RIU diuen que diuen que els ha sorprès la notícia. Res, però, ja no serà el mateix dins la història del turisme a les illes Balears. Fins i tot els grans mites hauran perdut el seu poder d'evocació. Com TUI. Si RIU compra TUI...