Dunes sobre In Salah

02/10/04 0:00

El petit avió Fokker surt de l'aeroport de Ghardaïa, allà enmig del Sàhara algerià, i ben aviat un s'adona que és com una petita fulla d'arbre sobrevolant el paisatge desolat. Però dins el desert sempre hi ha rutes, camins que ha anat fent la gent, i que resisteixen l'embat del temps. Les empremtes sobre l'arena d'unes rodes de camió poden aguantar un munt d'anys. Això, vist per la finestreta de l'aparell que esbufega intentant tirar endavant, és un mapa de desolació. Les ginyes s'embullen amb elles mateixes, s'ajunten, es separen, i sempre troben el seu horitzó. La seva meta, que deu ser un oasi misteriós. El premi a l'esforç que suposa cada dia de viatge.

Viatjar en avió té poc mèrit, perquè es surt i s'arriba molt ràpidament. I és allò que la gent repeteix: ja no hi ha distàncies. Però In Salah està ben lluny, a centenars de quilòmetres de la Mediterrània. Quan l'avió s'hi apropa es descobreixen unes dunes com de joguina, unes pinzellades de verd que es dilueixen dins l'arena i un aeroport que sembla una capsa de sabates perdura sobre el terreny erm. Tot això a vista d'ocell, perquè quan s'obri la porta de l'avió el viatger es sent empès per la potència de l'aire bullent. I que no va de bromes.

Durant els mesos d'estiu a In Salah s'arriba a temperatures de cinquanta graus. Això fa que, cap al migdia, el fet de travessar el carrer es converteixi en tot un repte. I no diguem a la nit, quan s'intenta dormir. Les gruixudes parets dels edificis ja estan tan escalfades, que converteixen cada habitació en un forn. Potser seria una bona solució anar a dormir a les dunes i mirar les mil-i-una estrelles.

Les dunes d'In Salah estan situades a la vora del poble. Tant, que els al·lots s'hi arrosseguen i, amb un poc de fua, quasi entren pel portal de casa seva.

Qualsevol dia un d'aquests grans caramulls d'arena emprendrà la marxa i no respectarà ni les cases ni els horts. Als horts, allà on no hi manca aigua, hi creixen palmeres i tota casta de verdures. Però aquestes coses no els importen gens, a les dunes. Tenen vida i fan el seu camí.