Rafel Crespí

Salut!

Rafel Crespí11/09/04 0:00

A vegades la vida està plena de misteris amb un cert toc de fatalisme, què hi farem? Segurament per això a Murphy se li va ocórrer aquella llei tan casolana de la torrada i la mantega. Posats en aquestes tesitures, per què deu ser que l'aigua va sempre allà on n'hi ha molta? O per què allò del poc i mal repartit? Però ja que avui parlarem d'aigua, partirem del primer interrogant. El PP, com a mínim a les Balears, en aquest sentit, és un partit que juga amb avantatge. Si les eleccions, en comptes de ser el que són, fossin una correguda de cavalls, segurament, el PP hauria de partir amb un handicap, és a dir, cedint uns centenars de metres d'avantatge als altres contrincants que no són dipositaris d'aquest baf diví que és això de l'aigua va allà no n'hi ha molta. De totes maneres, inèrcies a part, el PP, així dit genèricament, a l'hora d'anar a les eleccions es presenta com un bloc compacte i acompassat. Amb un discurs únic. Vaja, gairebé són més perfectes i sincronitzats que l'US Postal de n'Armstrong corrent una contra rellotge per equips del Tour. Potser hi hagi bregues internes, potser entre ells, no sabem si en clau o amb alfabet cirílic, que és el que està de moda ara, es diguin el nom del porc, però de cara a l'exterior són una maquinària perfecta de guanyar. I això per què? Gràcia divina? Conformitat espartana? Disciplina? No ho sabem.... Els que ara ens anomenen opinadors no tenim prou espai, i en el meu cas, prou ciència, per escatir aquests interrogants... Funcionen com un bloc, exaltats i furibunds, carregats de moral de victòria, talment el poble jueu que a l'uníson s'estimà més demanar l'alliberament de Barrabàs, el malfactor que ja sabien de quin punt es calçava, que no plantejar-se la criminalitat innòcua de Jesús. Així, gairebé l'únic discurs que hi va haver nou mesos abans de les passades eleccions autonòmiques fou: crisi total, culpable: l'ecotaxa. No hi havia altres hipòtesis possibles que aquest any sí que s'han plantejat: crisi econòmica en el mercat d'origen, esgotament del model turístic, competència d'altres destins... Són com a croats a la percaça de la seva Terra Santa particular...

Ara, el conseller de Medi Ambient ens ha proposat una altra croada: hem de consumir aigua dessalada. De moment, ens han volgut encolomar la proposta tocant-nos la fibra del cor: ho hem de fer per preservar els nostres aqüífers. És a dir, ho han fet en nom del sacrosant medi ambient, tan precari per segons què, pobret! Una raó molt vàlida i molt honesta. Un bell principi a partir del qual es podrien justificar moltes acccions positives per a les Illes Balears: posar fre a la febre constructora, per exemple. O intentar posar una mica d'ordre dins aquest immens peixarro que es menja la coa: com que són molts, necessitam autopistes amples per poder circular, i segons cinturons, i llavors tercers... Però això no toca, perquè, quan els interessa som una societat liberal, del liberalisme del campi qui pugui, i si posam fre a això llavors resulta que no podem menjar i na Roseta Estaràs no pot dir la seva famosa frase epigramàtica des de la tribuna dels oradors de la sala de les Cariàtides, que tanta sort que són de pedra i no poden plorar o orgasmar-se de riure...

Per tant ja ho sabeu tots: a consumir aigua dessalada, que aviat ens faran creure que és medicinal, que té propietats afrodisíaques, que va bé pel reuma, l'artrosi, per la textura de la pell i que fins i tot, digestiva com és, et fa anar bé del cos i a més, per efecte col·lateral, oh miracle!, aprima. I així com en Fraga no va dubtar gens a endinsar-se en banyador dins la Mediterrània el mes de febrer a Palomares, per demostrar que no hi havia radiacions negatives (el temps li ha donat la raó perquè encara vol tornar-se a presentar com a candidat a Galícia), estic ben segur que en Jaume Font, tan populista com és, no dubtarà ni un moment a fer una demostració empírica d'allò que diu i, si pertoca en el guió, es dutxarà públicament no sabem si a la plaça de sa Pobla, o a les matances d'en Plomer o enmig de la plaça de Cort amb un bon bram d'aigua recentdessalada. I si hi importa, donarà subvenció a un amic pobler perquè faci veure que les patates regades amb aigua dessalada són molt més ecològiques, retents, productives, etc. I els cadells i les dames pies del PP, per allò que deia del bloc compacte, es passejaran amb adhesius a les solapes amb llegendes cridaneres del tipus: jo em dutx amb aigua dessalada... El cuinat, amb aigua dessalada... Fins i tot, els més joves més entusiastes, en anar de marxa, es passejaran amb la botelleta d'aigua dessalada de nom tan atàvic com l'ànnera feliç. I encara més, en Miquel M. Caulès dirà que bona part de l'èxit de la normalització lingüística es fruit de consumir i ingerir aigua d'aquesta. Però allò que no està escrit en el guió, per tant no ho esmentaran, serà amb què reguen els camps de golf, o per què, si és tan bona, en Matas no va basar el seu PHN en l'aigua dessalada per regar les hortes murcianes i alacantines... Jo, perquè no es digui que som l'ovella negra, ja en faig el primer brindis i us dic a tots: Salut!