Regularitzar els que treballen

27/08/04 0:00

No coneixem els detalls del procés de regularització d'immigrants anunciat pel Govern de Rodríguez Zapatero, però sabem que es basarà en el principi que les persones que treballen al nostre país tenen dret a tenir-hi la residència legal. Semblen mentida, davant això, algunes de les reaccions contràries que ha suscitat l'anunci. El Govern només ha declarat la voluntat de fer un acte de reconeixement de la realitat. D'acord amb l'esquema actual, una persona prodecent de l'Equador, o de Marroc, o de Mali, pot treballar sense cap cobertura sanitària i per la meitat del sou sempre que ho faci en la precarietat legal més absoluta. Ara mateix, l'agricultura sota plàstic, el servei domèstic i l'atenció a les persones grans, entre d'altres activitats, sobreviuen gràcies a aquest extraordinari sistema per disposar de mà d'obra barata i indefensa. De passada, els treballadors locals reben el missatge: si us posau exigents, tenim recanvi barat. Els termes que descriuen la situació ja s'han escrit sovint però convé repetir-los: injustícia, cinisme, hipocresia.

Els episodis i les escenes de la immigració ja ens resulten massa familiars a tots: arribades de cossos inflats a les platges de l'Estret, campaments de refugiats al voltant de les terres on es recull la fruita, accidents de trànsit de furgonetes carregades amb tretze persones, enfrontaments a les barriades, mares que tenen els fills a milers de quilòmetres. El fonament de tot aquest edifici és la idea que els immigrants ens serveixen quan fan les feines que nosaltres ja no volem fer, i ens sobren quan reclamen papers o quan reclamen drets. El batle d'El Ejido ho va dir amb una expressivitat i una capacitat de síntesi dignes de millor causa: «De dia, tots els immigrants són pocs; de nit, tots sobren». És una manera de veure les coses que sense dubte forma més part de la nostra cultura que les religions que Rajoy no vol que es puguin ensenyar a les escoles amb els doblers públics.

L'efecte crida: naturalment, l'expressió ha estat molt poques hores a sortir. El mateix Rajoy ha estat el primer a posar-la en circulació: com a gallec, hauria de saber que no hi ha tant un efecte crida com un efecte expulsió, que és el que senten les persones que es troben en un país que no els dóna expectatives de vida digna. Una altre dirigent del PP ha recordat que donar drets socials a tots els immigrants ens sortirà mol car. Si el PP s'hagués preocupat alguna vegada per la bona sanitat pública i la bona educació pública per als espanyols, tendria més legitimitat per escampar l'efecte alarma amb aquesta irresponsabilitat.

Tampoc no ha falta la nota romàntica i apocalíptica de Jordi Pujol: amb el mestissatge, Catalunya desapareixerà. Mentre el president del Barça s'afanya a reconstruir un dream team de peces multicolors, l'anterior president de la Generalitat ha decidit que ara el que ha de fer és fer-se eco de les preocupacions de la seva esposa per l'essència de la catalanitat. Entre consideracions econòmiques i consideracions identitàries, els drets de les persones sembla ser el que menys importa. Encara que siguin drets tan elementals com el dret de les persones que treballen a ser reconegudes com a treballadores.