Cafeters

21/08/04 0:00

Supòs que passar els anys i enyorar certes coses és el producte d'una mateixa acció. Això, com amb tantes altres coses, em passa amb el cafè. Som fill de cafeters (vull dir de propietaris de bar) i fa anys, aquells que tenien aquest tipus de negoci eren molt conscientes que l'únic producte que el client no podia tenir a ca seva era un bon cafè, fet amb una cafetera industrial. Així, tenir cura d'aquest aparell esdevenia primordial. Depuradores d'aigua (en aquell temps l'ús generalitzat d'aigua mineral no es coneixia) molins amb un alt nivell de precisió, qualsevol cosa era poc per tal de mantenir la peça bàsica del bar.

I per afegitó, hi havia una gran competència. Les persones que per gust o per la seva professió (tots aquells que tenien una feina itinerant o de nit, principalment els taxistes) tenien una autèntica ruta del bon cafè, i et sabien fer una llista dels bars de Palma on se'n feia el millor.

Avui dia, i ho dic amb cert coneixement de causa perquè procur, dins les meves possibilitats, trescar onsevulla a la recerca d'un bon cafè; sembla que el col·lectiu ha deixat de banda aquesta veritat que segueix essen vigent. Ni s'hi miren massa a l'hora de triar la cafetera (i això que ara hi ha on triar i remenar, en comptes d'abans, que hi havi una o dues marques italianes i pus) ni en tenen massa cura (i això que tenint una garrafa immensa d'aigua mineral el tema més empalagós ja està arreglat) ni perden massa temps a l'hora de triar el cafè (el mercat se'l reparteixen dues o tres marques, la major part locals, especialment una d'elles, certament omnipresent i que, evidentment, el deu vendre molt bé de preu i regalant tota mena de complements i detalls) i es deixen dur pels cants de sirena d'aqueixa baratura enlloc de posar esment a la qualitat (marques mítiques com Cafès Llofriu, les botiques de la qual encara romanen obertes, però dubt que vengui a l'engros, han desaparegut del gran consum) i així van les coses.

El cas és que pots passejar-te per tota la ciutat i és un incert, si no imposisible, trobar aquell sabor d'abans. Una autèntica llàstima. Els que recorden aqueixos temps sabran del que estic xerrant i aquells que no els han conegut, no saben el que esperderen.

Miquel Fullamana Amengual. Palma