La sensatesa lingüística

06/07/04 0:00

El signe de l'acabament del curs polític és el retorn a la sensatesa en temes lingüístics després de mesos de declaracions incendiàries i de crispacions innecessàries. El Govern manté el català com a «la» llengua de l'Ensenyament; la televisió autonòmica tindrà la llengua pròpia com a vehicular; l'Ajuntament de Palma confecciona un pla de normalització lingüística; el Consell de Mallorca promociona l'ús social del català; i el delegat del Govern anuncia mesures per garantir els drets lingüístics del catalanoparlants. Les institucions recobren la posició que els marquen l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística. Els defensors d'una determinada concepció del bilingüisme que en la pràctica amaga una descarada aposta pel monolingüisme en castellà han desaparegut com per art de màgia. Foren eines per erosionar el Pacte de Progrés, però els seus postulats no serveixen per a un Executiu responsable i conscient de les seves obligacions.

Els ciutadans de les Balears poden estar satisfets. Existeix un sòlid entramat jurídic, assolit amb notable consens, que marca les coordenades bàsiques per on ha de transcórrer l'acció de les institucions. Les alternances en el poder en determinen els èmfasis i els ritmes, però no el nucli essencial. Això és el normal en una societat moderna i civilitzada. Les mateixes normes amb què governà la dreta serviren a l'esquerra i al nacionalisme i ara tornen a servir als conservadors. En qüestions com la llengua no és bo mai trencar els acords unànimes, assolits amb molt d'esforç. Tanmateix la demagògia es gira sempre contra qui la practica i un partit de Govern, com el Partit Popular, no pot assumir mai postulats extremistes.