L'impacte de les infraestructures de transport terrestre sobre el territori és evident, en tant que aquestes el modifiquen i creen noves configuracions de l'espai pel qual transcorren. Per una banda, aquesta nova configuració del territori ens oferirà unes perspectives inèdites sobre la visual del paisatge i per tant ens canviarà la percepció que tenim d'aquest. Per una altra, i aquest és l'aspecte sobre el qual ens interessa reflexionar en el present article, la pròpia infraestructura es converteix en un element més del paisatge, que es pot contemplar des d'ella mateixa i també des de fora d'aquesta: les obres es converteixen en part de l'espectacle visual. Per tant, les infraestructures viàries haurien de seguir, des que es conceben fins que arriba l'hora de conservar-les i mantenir-les, uns criteris que ajudassin a millorar la percepció de l'obra pública dins l'entorn, tant en conjunt com en els detalls, tant en el concepte com en els acabats. A més de pensar en l'usuari funcional, s'ha de tenir en compte també l'usuari visual de la via.
Ara bé, sempre hi haurà elements que cridaran més l'atenció de l'usuari. Els elements més singulars dins aquest nou paisatge són aquells que per la seva funcionalitat no s'ajusten al terreny i abandonen la rasant natural: els túnels que s'endinsen en les muntanyes o els ponts que volen sobre comellars, torrents, desnivells o altres vies. Mentre que els túnels, excepte a les boques, no incideixen gaire en la conformació de paisatge, sinó que més bé mantenen el paisatge original, els ponts són els principals elements singulars conformadors de paisatge en l'entorn d'una infraestructura viària. Per tant, requereixen encara més un tractament acurat del seu disseny per tal de resoldre amb encert les noves visuals que introdueixen al paisatge.
Centrant-nos en els exemples de ponts moderns que tenim a Mallorca, i deixant de banda els que consideraríem menys afortunats, podem destacar les encertades passarel·les sobre l'autopista de l'aeroport, amb un bell disseny de formes senzilles. O els ponts dels trams més recents de la Via de Cintura de Palma, de tipologies variades però sempre amb una certa gosadia estructural (absència de piles centrals sobre la mitjana, estructures mixtes de formigó i acer vist...), que cerquen fugir de la vulgaritat i que tenen present el seu entorn urbà. O els ponts dels trams també més recents de l'autopista d'Inca, més convencionals que els anteriors però formalment acurats, de tipologia uniforme i integrats en l'entorn rural de la via, per passar inadvertits si és possible.
Però Mallorca, com Menorca o Eivissa, té una mancança en ponts singulars de recent construcció, ponts que siguin autèntiques fites dins el territori. Ponts que, com el de la Barqueta a Sevilla o d'altres que hi ha a la resta d'Espanya, focalitzen l'atenció per ells mateixos, que impacten tant en l'entès com en el que no ho és (tal com passa amb les veritables obres d'art) i que constitueixen un element més d'identificació d'un territori.
Doncs bé, ara que s'està abordant l'execució d'un gran nombre d'infraestructures viàries d'una envergadura notable (que esperam que per fi equipari la nostra xarxa de carreteres amb la d'altres regions semblants), és el moment de recordar i demanar que, tal com hem exposat, l'estètica també ha de ser un dels condicionants importants d'aquestes obres i en especial dels seus ponts. Així, s'ha de reflexionar sobre les tipologies més adients per a les obres de fàbrica segons la seva funció, la classe de via, l'entorn, les tipologies dels trams anteriors... I un pic triades, posar esment a aconseguir un disseny acurat. Evidentment, això requereix un mínim de temps per redactar els projectes, però és que el resultat el gaudirem o el patirem durant dècades.
A la vegada, l'execució d'aquestes obres és l'ocasió, que possiblement passarà molt temps a tornar-se a donar, de poder gaudir d'un pont clarament notori i singular. Des d'aquest grup d'opinió suggerim com a proposta que, a l'hora de resoldre la remodelació de la connexió entre l'autopista de l'aeroport i el segon cinturó de Palma a causa del desdoblament d'aquest, es plantegi la possibilitat de situar-hi un pont d'aquest tipus. Aquest punt és en potència la porta d'entrada a Mallorca, o en tot cas a Palma, per a un percentatge altíssim dels visitants que recalen a l'Illa cada temporada i dels mallorquins. Com a tal, podria representar una veritable fita i convertir-se en un nus especialment singular mitjançant la construcció d'un pont que emmarcàs aquesta porta, que, com hem dit abans, formàs part de l'espectacle del nostre entorn i marcàs amb la seva empremta el paisatge urbà. Si pel contrari la solució que es dóna és la de mantenir bàsicament l'aspecte actual de l'enllaç i amagar la infraestructura amb diversos túnels (tal com figura al projecte de l'obra exposat al públic), creiem que estam perdent l'oportunitat de mostrar-nos a nosaltres mateixos i al món com una comunitat que mira cap al futur.
Cercar la bellesa, que en definitiva és del que hem estat parlant, no és un simple condiment de la vida sinó que forma part de la seva essència.
El Grup ECO està integrat per enginyers de camins, canals i ports
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.