Segons un seriós estudi realitzat per al conjunt de l'Estat, les Balears són la segona destinació turística menys hospitalària, o almaco això opinen els turistes d'origen espanyol. No és una bona dada, sobretot perquè el turisme de qualitat també està lligat a la capacitat receptiva de la població resident. Dos factors influeixen en aquesta manca d'hospitalitat. Per un costat, l'alt nivell de vida dels illencs, sovint superior al dels visitants, que els fa prendre una postura distant encara que sigui de manera inconscient. Per altra banda, bona part dels balears desenvolupen les seves vides absolutament al marge del turisme. Encara que de manera indirecta els seus ingressos depenen de l'allau de visitants, els seus interessos i anhels immediats res tenen a veure amb els turistes. A això s'ha d'afegir el propi caràcter balear, no excessivament donat a fer bulla amb desconeguts. Però aquests entrebancs s'han de superar, l'eslògan del Govern balear Un turista, un amic s'ha de fer realitat. Els illencs han de prendre consciència que del fet turístic en depèn el seu futur, i han de fer un esforç d'amabilitat envers els visitants. En el fons, no costa res ser una mica de simpatia, que és la primera de les formes en què se pot expressar la solidaritat, sigui el turista peninsular o estranger. Han de caure els vells tòpics del distanciament -que en fons és timidesa. És necessari ser atents amb els clients de tota la societat, perquè això és el primer que veu i valora el turista. I els illencs, que ja han viatjat molt, ho saben perfectament.