Dissabte, 10.- Louise de Vilmorin fou una cortesana, en el sentit de dona de costums laxos, culta i socialment influent, de la qual Olivier Muth acaba de publicar, a les Editions Le Promeneur, la seva correspondència privada en un volum sota el títol de Correspondance avec ses amis, amics que molt sovint eren, també, els seus amants, entre els quals Gaston Gallimard, Roger Nimier o André Malraux. En el llibre hi ha una anècdota d'una fina i, alhora, sagnant ironia. Quan el 1937 Louise de Vilmorin feia els preparatius per casar-se amb el comte hongarès Pali Palffy, escrigué a Pierre Brisson, antic amant i patró deFigaro, una carta en la qual li comunicava: «Pierre, no podré invitar-te a Verrières, car Pali no vol que convidi els meus antics amants», cosa del tot comprensible en un futur espòs. La resposta de Brisson fou lacònica: «la meva pobra Louise, això serà un desert!».

Dilluns, 11.- Les grans ciutats han generat moviments gregaris per tal de distreure la solitud o, si més no, repartir-la, rebaixar-la o diluir-la en cervesa i altres alcohols. És natural, en l'individu, la tendència d'associar-se amb altres individus amb els qui comparteix preferències estètiques allunyades de la norma, afeccions singulars o creences transversals. Hi ha, també, en aquestes unions tribals, un sentit de protecció envers la societat, que pot esdevenir, fàcilment, sentit d'agressió contra la societat entre les faccions més violentes. Els interessos d'aquests grups estan, en general, relacionats amb les modes musicals més dures, els costums de la indumentària, els patrons de vida marginal o les conviccions, socials o polítiques, radicals. En tots els casos, però, la originalitat és a imitació del líder, guia o capitost, i sovint genera una artesania, o una indústria, paral·lela que proporciona als afectats vestits i complements que personalitzen aquestes noves cabiles occidentals: des de tatuatges clàssics fins a arracades, cadenes i acers que travessen els tendrums i les parts més blanes del cos. Dic tot això perquè he pogut observar, a les grans ciutats franceses, com Bordeus, Nantes o Rennes, un corrent encara poc estès aquí, però que, sens dubte, la seva influència no trigarà a arribar. Es tracta de tribus urbanes que es reuneixen a la intempèrie, en bancs i pedrissos de places i jardins, aparentment per fer no res gran part del dia abans d'anar a descansar, d'una estructura d'entre vuit i dotze membres, fonamentalment homes, però també amb algunes dones, fumadors de tabac i, per la flaire que afeixuga el seu redol, d'altres substàncies més estimulants, amb aparells musicals i instruments de percussió com són ara timbals, caixes, tebilats i derbukes. La vestimenta de tots ells és deixada i bruta, simulant la dels captaires, amb talles que ultrapassen la mida de les seves anatomies, o sigui: les olles dels calçons els arriben devers els genolls i les cises de camises i jerseis als colzes, la particularitat diferencial dels quals no és tant el seu aspecte pelleringós, que comparteixen amb altres clans ciutadans, com que tots, i cada un d'ells, porten un ca gros encollarat, d'aparença mansueta i nissaga bastarda, que espera, ajagut i indolent, una carícia o una ordre. Com és sabut, amb temps i paciència, els amos se semblen als seus animals de companyia, i potser viceversa, d'ells se'ls contagia el caràcter, la naturalesa, àdhuc la complexió facial, que en aquest cas no és de ferotgia, ans d'indiferència.

Dimecres, 14.- La síndrome postvacacional és el conjunt de símptomes que defineixen clínicament la malaltia que causa la reincorporació al treball, senyals que es concreten en un estat indefinit entre el desassossec i la depressió. El tractament d'aquesta afecció només admet dues teràpies: suprimir les vacances, la qual cosa és profilàctica, car actua sobre l'origen del mal, o fer una immersió terapèutica en la rutina, que guareix qualsevol brot indòcil, rebel o sediciós. Atès el fet que és impossible no pensar, excepte en el cas d'aquells que no pensen mai, el primer dia de feina és recomanable mantenir la ment ocupada en quefers inútils que requereixin concentració: solitari a l'ordinador per tal de batre la pròpia marca, autodefinit del suplement dominical, acaramullar els documents pendents en funció del seu color, o de la data de recepció, o per l'ordre d'abecedari del remitent, qualsevol cosa abans que tres qüestions essencials s'apoderin del cap i facin destrossa: 1) que faig aquí; 2) com he arribat on mai no havia volgut anar; i 3) hauré de prendre decisions, essent aquesta darrera, per inútil, la més perillosa.