Quan Joan Flaquer diu, en nom del Govern balear, que ERC «no hauria de parlar en nom de les Illes» i que «la defensa dels interessos de la nostra comunitat autònoma només correspon al Govern balear i als diputats elegits en representació de les Illes», tot deslegitimant el paper del diputat Joan Puigcercós en el debat d'investidura de Rodríguez Zapatero, fa un prim favor a la vida política, en general, i als interessos dels ciutadans de l'arxipèlag, en particular. Com a polític electe, com a portaveu del govern autonòmic i com a militant d'un partit que ha fet bandera del «patriotisme constitucional», Flaquer hauria de defensar escrupolosament unes regles del joc que queden ben delimitades en la Constitució, que «garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguen manifestades, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la Llei» (art. 16) i que reconeix i garanteix el dret «d'expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions per mitjà de la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció» (art. 20). Les creences del PP i d'ERC sobre la concepció dels respectius territoris nacionals són respectables dins de la discrepància política i és en base a aquest respecte que s'ha d'evidenciar un dèficit del PP quan menysté la que es considera «virtut indiscutible de la democràcia»: la tolerància. I si la política és l'art d'harmonitzar creences, el reduccionisme dogmàtic del PP en els darrers anys no és un camí aconsellable: és una de les lectures que haurien de fer dels resultats del 14-M. Apreciat senyor Flaquer, aprengui del PSM, que pensa com vostè, però té la dignitat de callar-s'ho.