Bartomeu Picornell

La coherència en les contradiccions (sobre el capellà de Felanitx)

Bartomeu Picornell19/04/04 0:00

«Sóc, no vull ofendre, anticlerical», canta Quico Pi de la Serra. Servidor no arriba a tant. Tan sols molt ocasionalment me'n record de les condicionals de l'Himne de Riego o de les relacions que es poden establir entre part de l'aparell digestiu d'un clergue i part de l'aparell respiratori d'un rei. Per exemple, quan en un país aconfessional s'opta per una cerimònia catòlica per als funerals d'Estat en memòria de les víctimes d'un atemptat, bona part de les quals no eren cristianes. O quan es pretén que la religió, que pertany a l'àmbit privat, passi a l'àmbit públic, al currículum de l'escola pagada amb els nostres imposts. En fi, tot això té i no té a veure amb el nacionalcatolicisme, aquella perversió conceptual, ja que «catòlic» significa «universal», que comprèn o és comú a tots. I haurem de reconèixer que aquesta pretensió de validesa universal té un costat negatiu, però també, com sol succeir sempre, un de positiu: l'acceptació que els individus del gènere humà són iguals per damunt qualsevol altra circumstància. Stricto sensu, un catòlic no pot ser nacionalista. El capellà de Felanitx acaba de predicar amb l'exemple en no permetre que un acte religiós es convertís en un acte identitari. Els que l'acusen de pesemero no s'adonen del fet que no ordenà la substitució de la Marxa Reiaper Els Segadors o per La Balanguera. Hi sonà l'Al·leluia, de Haendel.

No va convertir l'encontre, un afer que tan sols hauria d'interessar els creients, en un acte d'afirmació nacional, com pretenen els suposats antinacionalistes. No sé per què, però, em fan pensar en aquells que diuen defensar la llibertat dels pares per triar l'educació que volen per als seus fills, mentre apedreguen els centres escolars on aquest dret no s'exerceix al seu gust. El liberalisme a la balear té coses així. Seria interessant revisar quants dels seus representants polítics són professionals liberals i quants dels que es presenten com a tals hi han exercit mai. És més interessant encara examinar la coherència de les contradiccions dels sacerdots de l'antinacionalisme i del liberalisme a la balear. S'entén que el gran conservador -exfalangista- que és José María Aznar els resulti tan pròxim. Els apòstols de la no-intervenció estatal ploren ara perquè el PP no aprofità el seu pas pel Govern central per crear un imperi mediàtic afí i debilitar els que consideren adversos. Podríem parlar de misèria intel·lectual, moral i personal. La d'aquells que utilitzen un aparell conceptual allunyat de les seves autèntiques creences per aconseguir les seves finalitats. Pla i català, per donar moix per llebre -sempre els apleguen ja que mostren el llautó. Ara me'n record com els grans defensors de la llei de l'oferta i de la demanda -i de fer real a les lleis i a les institucions allò que és real al carrer- posaven el crit en el cel perquè a les zones turístiques de Mallorca proliferaven establiments sense cap rètol en castellà i sense treballadors amb coneixements d'aquest idioma. No havíem quedat que «nunca fue el español lengua de imposición sino de encuentro»?