Una de les conseqüències de les passades eleccions generals a Balears podria ser la formació d'un nou triangle polític i ideològic que substituesqui el tradicional -dreta, esquerra i nacionalisme- que ha definit la història política illenca d'ençà el 1977. Caldrà veure si se confirma durant els pròxims tres anys. De moment hi ha bastants d'indicis que així pot ser.
Històricament la relació entre els espais i els partits (amb representació institucional autonòmica i/o preautonòmica, així com municipal als principals ajuntaments) ha estat definida per l'existència del conservadorisme (PP-UM-UCD-UIM-UDIB), el nacionalisme (PSM-UM-PSI-UA) i l'esquerranisme (PSOE-PSM-EU-EV-PCE-PSP-PSI). Els partits de doble naturalesa (PSM i UM) sempre s'han comportat atenent més a l'eix dreta-esquerra, a l'hora d'establir pactes, que no dedicant-se a posar en valor l'espai comú nacionalista. Tot i amb això, l'àmbit ideològic existia per molt que estiguessin, i estiguin, en permanent lluita. D'aquesta manera, la dialèctica dreta-esquerra quedava, més o manco segons fos el moment, matisada per la força que PSM i UM podien projectar sobre els seus partits ideològics de referència (PP per a UM i PSOE per al PSM). Amb certa imperfecció -en relació a les comunitats on l'eix principal era el nacionalisme- no nacionalisme com Catalunya i Euskadi- el model balear mantenia aquesta peculiaritat respecte de l'eix ideològic -dreta-esquerra- general a tot Espanya. Per altra banda, mentre que a la dreta la relació entre els dos membres (PP-UM) ha estat sempre, i segueix essent-ho, molt desproporcionada en favor del més gran, a l'esquerra el major (PSOE) va mantenir una tradicional debilitat que el feia anar a remolc ideològic i polític dels més petits (ara: PSM, EU i Verds). És aquesta última relació, justament, la que podria estar a punt d'alterar-se i, en conseqüència, canviar tot el sistema tradicional de relació entre espais ideològics i partits polítics.
El PSOE -més clar quedarà després del seu pròxim congrés, però ara ja se nota- té decidit, d'acord amb els aires que arriben de Madrid, intensificar com mai les pròpies sigles. És l'aposta, que pareixia com a mínim excessivament agosarada i que ha resultat ser la triomfadora, de Zapatero que se va poder veure durant la campanya: crides constants al vot útil de l'esquerra, com no s'havien tornat sentir d'ençà els anys setanta (entre 1977 i 1979 quan els PSOE cridava a l'absorció de tots els demés partits socialistes). L'èxit ha estat fulminant... per a IU. Aquí se va suavitzar bastant, per mor del temor dels socialistes indígenes davant la força que suposaven a la coalició Progressistes. El triomf de l'opció PSOE sense complexos també a Balears els ha decidit -ho conten ells mateixos, tots, sense embuts- a assumir la realitat: sigles pròpies i res més. Es desmarcaran progressivament de PSM, EU i Verds, optant per un projecte nítid i exclusiu, a mig camí entre la dreta i la seva esquerra, el qual, en síntesi, els farà oblidar els segell definidors d'aquests últims anys. Per altra banda, en el bloc dretà, la poca força d'UM i l'àmbit reduït en el qual actua (Mallorca), sumat a la decisió socialista, afebleixen la seva capacitat estratègica durant els pròxims tres anys, en el sentit que és improbable que pugui comptar per res amb el PSOE (i impossible amb la resta) de tal manera que no tendrà cap crossa que li faci alhora de palanca contra el seu aliat, que és el que sempre ha fet. En tercer lloc, la decisió del PSOE obligarà, tard o d'hora, els Progessistes, junts o per separat, a trobar un camí per fer front a la nova situació; si, com pareix ser el desig, donen prioritat a mantenir la col·laboració estrenada, la separació dels socialistes serà encara major.
És per això que és bastant probable que durant els pròxims tres anys veiem com s'anirà creant aquest nou triangle. En un cantó PP-UM, en un altre els Progressistes (PSM, EU i Verds) i en el tercer el PSOE. Serà, o seria, la primera vegada que passa en vint-i-set anys de democràcia a Balears. Llavors, ja veurem si els resultats de 2007 ho confirmen o no, però de moment ja s'està formant aquesta nova dialèctica que pot acabar amb la tradicional relació dreta-esquerra-nacionalisme que ha caracteritzat la vida política illenca d'ençà del 1977.
