cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

Sobre models turístics: Hong-Kong, Benidorm i «lo nostro»

He llegit que un «capo pensiero», un lletraferit, deia que no teníem model turístic. Com si els models, els turístics entre ells, encara es poguessin inventar o imposar des d'una eina de poder o de govern. El mateix passa amb el model televisiu, el model territorial o el model econòmic. La veritat és que quan les circumstàncies -ho direm pietosament així- han anat dibuixant una tipologia de desenvolupament que no estava dissenyada prèviament, es sol dir que no hi ha model. Però n'hi ha.

No vénen tants de turistes com abans? No hi ha model. N'han de venir més? O menys? Dibuixarem un model. Ni tan senzill, ni tan barroer. I, tammateix, per moltes lleis i plans que hi hagi, per molta propaganda que ens facin, turísticament, ara som a mig camí entre les rebaixes i el «tot inclòs». Ja veurem si repunten les Balears com a destí tranquil i segur de la Mediterrània. Així es van construint els models, adaptant-los a les circumstàncies, algunes d'elles tan potents -el cas de les segones residències, els fenòmens massius immigratoris, la recessió o progressió turístiques- que troben les administracions amb els calçon baixos, provant-se un nou model. I permetin la llicència poètica en uns casos, a vegades, dramàtics. La famosa ecotaxa, com a element simbòlic d'un model no declarat pel Pacte de Progrés -recordin que el model existent, hereu de la política del PP, no va ser tocat-, deia que l'ecotaxa fou quasi tot el que es va fer per redreçar un model que s'havia dissenyat tot sol. Per exemple, segons el lobby d'hotelers «Exceltur» un 40% de les nostres places -un servidor diria que no tantes, entre el 20 i el 25%- són places turístiques no legalitzades, els direm «paraturístiques» per ser més comprensius. Els dissenyadors d'aquest vertader «nou model turístic» no eren els nostres governants, tot i que des de les conselleries i des dels ajuntaments miraven a una altra banda, mentre s'anava construint. Deia que l'ecotaxa fou un element simbòlic molt important, perquè actuà com a revulsiu sobre la discussió turística, però haver d'escoltar que «fa falta dissenyar prèviament el model econòmic, que ha de sustentar un model territorial sinèrgic», tot batiat amb la sostenibilitat turística, ho trob excessiu. Mentre n'hi que fan aquestes grans elucubracions, el model, el nostre, es va construint indefectiblement, a esquenes de les DOT, de la Llei general turística, del POOT i, fins i tot, cal esperar, del Pla Territorial de Mallorca i de Menorca -a Eivissa no foren capaços de redactar-lo.

Per a l'anàlisi comparativa de models turístics, molts de pics, no cal anar gaire lluny, els nostres miralls de Rio de Janeiro, Miami o Hawai, tenen la rèplica just aquí prop: tenim Benidorm. Una platja arrebossada d'enormes edificis, hotels i apartaments. Aquests que tant xerren de models turístics no han parat esment als models ibèrics de desenvolupament turístico-residencial; a Torrevella ja hi ha més estrangers propietaris que espanyols; a Mijas, seu de l'estudi España en venta ja fa temps que passa; a Marbella es viuen les herències del «model Gil y Gil» de desenvolupament. Per no parlar de les desenes de passejos marítims que s'han fet al litoral mediterrani. A Benidorm, el model se'ns presenta com una espècie de Manhattan turístic: un gueto tancat que preserva altres zones? Massa senzill, «Terres mítiques», macrodiscoteques i similars ofertes paraturístiques, més una xarxa viària abusiva són tributàries de la «urbs turística» benidormiana. Tot i això encara n'hi ha que volen interpretar, segons Josep Maria Montaner, Benidorm com un model d'una certa «sostenibilitat desenvolupista», en haver aconseguit la més alta densitat amb un mínim deteriorament del sistema litoral, deteriorament que hauria estat major si s'haguessin seguit altres pautes d'urbanització amb cases unifamiliars o vivendes adossades.

Hem de ser francs, a Balears el nostre model turístic és més dimensionat, tot i que en algunes zones de Magaluf, de la Platja de Palma o de Cala Major hi ha hagut un intent de Benidormització. He sentit, també, esmentar la paraula «Hong-Kongnització». Vendria a significar una extensió del model turístic massiu, creixeríem si fa falta, a nous terrenys guanyats a la mar, com han fet a Hong-Kong. Així es respectarien els ecosistemes litorals residuals i es preservaria la Mallorca profunda. En aquests enormes pantalans marins hi cabrien nous aeroports, espais per rent-a-cars, parcs temàtics, camps de polo i el que faci falta. És el model proposat pels apocalíptics, per tal de fer por, però ja hi ha hagut propostes de fer créixer, en aquest sentit, el litoral de la badia de Palma.

A una excel·lent exposició, La Arquitectura del So, a València, un projecte de vuit col·legis d'arquitectes del litoral mediterrani i de les illes Canàries, es mostra el que César Portela al seu catàleg denomina «el desastrós i massiu resultat de l'arquitectura per a turistes». Paulo Mendes da Rocha, Premi Mies van der Rohe, a la inauguració del «IV Congreso del DoCoMoMo Ibérico», el tema del qual era, precisament, «Arquitectura i Turisme», parlava que ja era hora que «davant la poca sostenibilitat de l'arquitectura turística, molt depredadora, s'hagi de corregir la ruta dels desastres». A Balears, des de la Conselleria de Turisme, ens anuncien noves mesures de desplegament de la Llei General Turística de 1999, tendents a l'intecanvi de places turístiques velles per noves, la reconversió de places turístiques en habitatges urbans i la formació d'una «borsa de llits». La paradoxa és que, diuen, així la Conselleria podrà aconseguir doblers per finançar projectes de rehabilitació, esponjament i millora integral de les zones turístiques. Això sí que és una temptativa de desplegament de model turístic. Vagi per endavant la meva desconfiança que els models turístics a les illes Balears hagin estat mai conduïts, o planificats, per l'administració. Això ha estat sempre un sermó que s'ha predicat en temps d'horitzons de vaques magres. Quan les vaques engreixen, no hi ha temps, ni argila, per modelar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.