Reflexions sobre el futur de Matas

El PP ha rebut un cop molt dur a escala estatal que deixa Jaume Matas en una situació difícil. Si fa una setmana podia aspirar a ser ministre d'Espanya i fiava un percentatge altíssim del seu futur a la segura victòria el 14-M, ara les coses són radicalment diferents. Però l'essencial és entendre que l'estabilitat de l'autogovern balear és fonamental, i la defensa dels interessos de l'Arxipèlag ha de ser el tret bàsic de la societat illenca. Jaume Matas és el president de tots els balears, el nostre president. I la tasca iniciada fa més de dues dècadades, quan s'assolí l'Estatut d'Autonomia, ha de continuar endavant. És per això que ha de recuperar amb habilitat i visió de la realitat el tarannà centrista i dialogant que marcaren els seus inicis a la primera línia política durant la dècada passada. És aquell Matas el que ara fa falta. Ha de saber negociar amb la Moncloa socialista i amb l'oposició del Parlament balear i prendre les decisions que satisfacin la majoria de la població, sempre amb l'instint de servir a l'interès general que és, al cap i a la fi, el que fa un gran president. Però per sedimentar la tasca, que tant necessita un Arxipèlag mancat d'inversions públiques, ha de començar per enterrar idees com les que pronuncià a Madrid fa uns mesos. Parlar avui de quinta columna, d'Anchlüss o d'altres espúries expressions d'ultradreta, tirades al fems per les noves generacions educades en la llibertat i la tolerància, és deixar d'assumir el paper fonamental que la societat li reclama.