Trista floreta

Hi ha demòcrates que ho tenim malament per trobar un mitjà de comunicació respectuós amb la nostra identificació ideològica. Supòs que no devem ser multitud els que patim aquesta necessitat, però en temporada electoral arribam pràcticament al límit de la inanició informativa. A Formentera, on no hi ha mitjans autòctons, a la parròquia progressista, en general, només ens correspon un diari eivissenc i dins d'aquesta, en eleccions, els únics ben servits informativament són els seguidors del PSOE; els simpatitzants de la candidatura dels Progressistes no rebem informació del que fan els propis canditats a ca nostra. Per a la premsa progressista eivissenca, a Formentera el candidat socialista al Congrés és l'únic i primer candidat formenterer en aquestes eleccions, ignorant la candidata progressista formenterera. És fàcil d'establir, sense vessar-la massa, una relació directa entre aquesta desinformació i la nosa que fan els Progressistes a les aspiracions del candidat del PSOE per Eivissa i Formentera, que és el tercer en la llista per Balears, tota vegada que les enquestes donen un diputat a la coalició. I és d'una curtor elaboradíssima convertir els Progressistes en enemics a esborrar del mapa, quan roben vots a l'abstenció i quan l'adversari comú a Madrid és el PP, i una pobra contribució democràtica fer part del joc sectari des dels mitjans de comunicació. La situació és vergonyant; el silenci és en realitat la més trista floreta que els poden dedicar als Progressistes: dóna la mesura de la temença que els socialistes senten, des de la política i el periodisme, davant de la vida progressista fora del PSOE. A Formentera, el debat sobre la necessitat urgent d'un mitjà de comunicació propi comença ara.