Les escoles i instituts de Balears gaudeixen d'una situació lingüística de coexistència normalitzada de diferents llengües, sense cap problema de discriminació. Ara es vol recuperar un debat del tot superat. L'elecció per part dels pares de l'idioma d'ensenyament. Però traslladar a l'educació un suposat conflicte lingüístic és no entendre res del que passa a les escoles, que en cap cas viuen aquesta situació de crispació que es pretén instaurar en la societat.
Durant més de vint anys s'ha anat treballant perquè als centres escolars s'ensenyi en la nostra llengua, seguint un decret de mínims que estableix un 50% en cadascun dels idiomes cooficials, sense que això suposi entrebanc de cap tipus.
El català és un bé cultural que s'ha de preservar, i aconseguir-ho és responsabilitat de tothom. Ensenyar català i en català a les escoles suposa, per a la gent que vol venir a viure al nostre país i pels qui hi vivim, oferir-los la possibilitat de sentir-se plenament integrats. Independentment de la procedència i de la llengua dels nostres alumnes, és imprescindible que l'escola tengui un marc lingüístic de referència. A les Illes Balears aquest marc és el català.
Ara, davant aquest intent legislador de refer el que s'ha fet, només es veu una postura clarament electoralista, però en cap cas una explicació que es justifiqui en raó d'arguments científics. La maniobra d'atribuir competències lingüístiques a l'Institut d'Estudis Baleàrics no és altra cosa que traslladar a la nostra realitat lingüística altres polítiques de forma mimètica, com ara la de la llengua valenciana. L'educació i la cultura haurien d'estar per damunt de qualsevol postura partidista, perquè jugar amb aquests temes és malbaratar el seu sentit.
És cert que les administracions educatives autonòmiques tenen competència (fins al 45%) per elaborar i així completar els currículums de les etapes educatives d'ensenyament no universitari. Per tant, l'administració es reserva el dret de decidir qüestions que afecten el disseny curricular de cadascuna de les etapes. Ara bé: si això ho centram en l'ensenyament de les llengües, com és el cas de l'anglès, francès, català, castellà, ningú no es planteja quines han de ser les normes que regulen cadascun d'aquests idiomes a aprendre a les escoles. És a dir, no hi ha contradiccions ni dubtes a l'hora de decidir quins són els continguts a aprendre i ensenyar. L'anglès, el francès, el castellà i l'alemany s'ensenyen segons la normativa que la comunitat científica ha anant elaborant. Es tracta d'un model que recull el lèxic, les regles gramaticals, l'ortografia, la fonètica..., de cada llengua. Dins aquest model, hi estan incloses les diverses formes dialectals que té cada idioma.
En el cas de l'ensenyament en català, les manifestacions dels darrers dies contribueixen a crear un clima de confusió i crispació entre la població. Que es digui, des de l'autoritat competent, que l'escola potenciarà l'ensenyament de les formes dialectals (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc) no es pot entendre, de cap manera, des del punt de vista científic.
A Mallorca s'ensenyarà el mallorquí, a Menorca, el menorquí..., i els habitants de Pollença, voldran aprendre (i escriure) el pollencí, i a Binissalem?,... Què vol dir tot això? S'acceptaran vàries normatives segons el lloc on s'ensenyi? Qui ho decidirà, i què decidirà? L'Institut d'Estudis Baleàrics es dedicarà a confeccionar material didàctic per a cada grup, poble i illa? Quin paper s'atorgarà a la Universitat de les Illes Balears com a referent científic, com disposa l'Estatut d'Autonomia? Es torna a qüestionar, després de més de vint anys, la unitat de la llengua? Què es pretén? Respon a intencions veritablement educatives o purament electoralistes? Com diu la cançó, Què volen aquesta gent,...?
Pilar Nicolau Mayol i dues firmes mes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.