El fi no justifica els mitjans

L'adhesió a un pensament políticament correcte, en un determinat moment, és sempre una qüestió vidrenca o vidriosa. En primer lloc, perquè el que és políticament correcte a una determinada època pot deixar d'esser-ho amb massa facilitat: la correcció política és quelcom massa temporal. Per la senzilla raó que la correcció d'aquesta mena d'axiomes o valoracions té una base massa limitada, una base merament política (i la política no esgota la condició humana, ni prop fer-s'hi). Les adhesions «inquebrantables» a uns determinats principis o objectius polítics, així, poden tenir molt males conseqüències i, massa sovint, les tenen en efecte. En veritat, hi ha motius per a defensar que els entusiasmes no haurien de ser mai col·lectius (almanco des d'un punt de vista intel·lectual, provocadorament intel·lectual). En definitiva, els compromisos més forts -i més efectius- haurien de ser sempre els compromisos individuals. Entre altres raons, perquè a nivell individual o personal és més difícil que puguem trabucar el carro i arribar a la nefasta conclusió que les excel·lències de la meta a la qual volem arribar justifiquen perfectament que ens sigui perfectament lícit recórrer a qualsevol mitjà. Immergits o immersos en una bauxa o disbauxa col·lectiva, és més fàcil que ens puguem sentir justificats i com aquell qui diu autoritzats -o, el que és encara pitjor, del tot forçats- a esser llestos i deixar-nos d'històries i manies. Els grups i els pillets miren menys prim. Però, tanmateix, el propi de tot plantejament ètic és mirar prim. I caldria que ho fos també de tot plantejament polític realment responsable i rigorós. I tot això, per descomptat, és igualment aplicable tant a una política de dretes com a una política d'esquerres. Ningú pot considerar que té butlla perquè l'excel·lència i la noblesa dels seus objectius justifiquen qualsevol actuació concreta per a la seva consecució. De fet, les majors tragèdies del segle de la Megamort, que encara no sabem si s'ha acabat de bon de ver, s'han produït justament perquè aquest principi, el principi que fa de títol a aquest text, no sols no ha estat respectat sinó que s'ha proclamat arreu amb veu estentòria el seu contrari: els fins justifiquen els mitjans! I caldria concloure que aquest pseudoprincipi és del tot fals i condemnable no sols des del punt de vista moral sinó també, totalment, des del punt de vista polític.