Una visió heterodoxa?

Es tracta, des del meu punt de vista, de dues cares de la mateixa moneda, els qui el consideren un aliat dels terroristes i els qui li retreuen que s'hagi deixat enredar fins al punt d'oferir la imatge de ser un aliat dels terroristes, baldament això no sigui així. Idò jo, en aquest moment, no compartesc cap de les dues postures. Sincerament us he de confessar que, de tot d'una que va transcendir la informació de l'esmentada reunió, em vaig apuntar al segon caramull. Què havia d'anar a complicar-se la vida aquell homenet per conversar amb un esbart d'individus que són capaços de pegar un tret a una persona simplement perquè no pensa com ells? Com així havia d'acudir a una cita que no li podia representar res més que complicacions i cap benefici ni un?

Ara, emperò, ho veig d'una altra manera. Després de l'anunci de la treva veig que no va ser una bogeria inútil. El seu sacrifici polític ha fructificat. Els ciutadans de Catalunya ja no han de tenir por d'un atemptat. La paraula i només la paraula ha vençut les pistoles. I que no em diguin que segur que els va oferir quelcom a canvi. Res no els va poder oferir del que demanen. En Carod no tenia ni té potestat per concedir la independència al País Basc, ni per traslladar els presos etarres a presons properes als domicilis dels seus familiars, ni per...

Trob que tota aquesta gent que el critica, que el criminalitza i que veu tan malament aquesta treva, el que hauria de fer és prendre nota del seu coratge, i adonar-se d'una vegada per totes que sense diàleg no hi ha manera de resoldre els conflictes. Tal vegada, si Aznar hagués fet el que va fer Carod, avui la treva seria a tot l'Estat i no només a Catalunya.

Per mi res, però res, no val més que una vida humana. I si per salvar vides humanes és necessari dialogar amb el mateix dimoni, s'hi dialoga i punt. I si no ho veis així, imaginau-vos per un moment que aquesta vida humana és la d'un ésser estimat. No parlaríeu amb qui fos per conservar-li la vida?