L'ideal d'abandonar Palma

Un cop d'ull a la demografia de la ciutat de Palma presenta unes dades reveladores, que haurien de convidar els responsables municipals a aprofundir en l'anàlisi d'una situació la principal característica de la qual és una ja ben reconeguda pèrdua de qualitat de vida. Basten tres xifres per adonar-nos de la gravetat d'aquesta situació: tot i que 17.000 ciutadans de Palma durant l'any passat fixaren la seva residència en altres municipis, la població ha augmentat amb 7.000 persones, de manera que el cens ha assolit la xifra de 380.000 (vegeu pàgina 3). Una passejada per la perifèria ciutadana és suficient per guaitar a un paisatge urbà transformat a la correguda, en el qual s'han acaramullat els habitatges sense que ara per ara s'endevini la possibilitat d'una intervenció de les institucions per posar fi al voraç consum de territori. D'altra banda, el canvi de residència de Palma per altres municipis, fenomen del qual es beneficien els grups amb més poder adquisitiu, revela el creixement d'unes mancances que fan de la ciutat un espai cada dia menys atractiu. L'Ajuntament de Palma no s'ha decidit a intervenir seriosament en la vida de les barriades, en la seguretat ciutadana i, sobretot, ja que afecten greument la vida quotidiana, en els temes de la neteja i dels renous. Aquests dos darrers aspectes de la vida urbana han estat tan descuidats pels darrers equips de govern municipal, que per ells tots sols la qualitat de vida s'està precipitant en una caiguda sense fre.