Inconsciència i ingenuïtat de Carod

Abans de partir cap a França per reunir-se amb els etarres, Carod hauria d'haver recordat que ja no és un dirigent de l'oposició, sinó un càrrec amb altíssimes responsabilitats, i que les seves funcions li impedeixen d'entrevistar-se amb terroristes, més encara quan res no té per oferir i sí molt a embolicar i més encara a perdre. Però Carod no ha obrat just amb inconsciència, sinó també amb ingenuïtat. Pensava que dins l'Estat espanyol actual un conseller en cap independentista pot concertar cites «secretes» amb ETA? No veia que l'organització terrorista, que ha rebut duríssims cops en els darrers temps i que ara mateix té una capacitat operativa mínima, és seguida de molt a prop pels serveis secrets espanyols? Què pretenia negociar Carod amb uns delinqüents que, a sobre, són els responsables de la dimonització de la ideologia política que diuen defensar?

L'error de Carod ha estat immediatament aprofitat per Aznar, que ha posat Maragall contra l'espasa i la paret. S'obre així, i en menys de dos mesos, una crisi insòlita en el Govern de la Generalitat perquè afecta la responsabilitat, la credibilitat i la confiança. És una ferida oberta que costarà molt tancar.