Iraq: la situació continua agreujant-se

La possibilitat d'una guerra civil a l'Iraq ha sorgit aquesta setmana com una perspectiva versemblant en el mapa del caos creat per les forces aliades. Sembla que la situació no pot ser pitjor, però aquest supòsit serà només un miratge mentre al capdavant de la Casa Blanca hi continüi George Bush. La setmana que ahir deixàrem enrere, es va registrar la dimissió de l'inspector en cap nomenat per Washington per al descobriment de les armes de destrucció massiva que donaren cobertura política a la guerra. A l'hora de la dimissió, reiterà la seva presumpció de la inexistència d'aquestes armes. No deixa de ser curiós que, d'aquesta impressió, en participava fa un parell de mesos el successor de l'inspector dimissionari. Aquest tema també ha estat abordat per Colin Powell en el seu viatge a Geòrgia, i la impressió que ha transmès ve a augmentar amb el seu vot de qualitat un cabal d'escepticisme que ja inunda la comunitat internacional. El testimoni de Powell té el valor afegit de procedir de qui va donar imatge a l'Administració Bush en la famosa sessió del Consell de Seguretat de l'ONU en la qual es varen aportar unes fotos aèries que pretenien ser un testimoni inapel·lable. D'altra banda, aquesta setmana s'han pogut observar gestos i maniobres que esvaeixen qualsevol dubte sobre la supeditació als interessos electorals de Bush de tota l'estratègia política i militar que es dissenya sobre la postguerra a l'Iraq. Si a tot això hi afegim el tràgic degoteig de vides humanes sacrificades en l'altar de la barbàrie, i la cada vegada més visible presència dels factors -polítics, religiosos, ètnics- que poden menar a la confrontació civil, el panorama cobra una fesomia veritablement tenebrosa, davant la qual, paradoxalment, perd intensitat la protesta internacional en demanda de rectificació per part de Bush i els seus aliats. Els ciutadans no ens podem permetre la fatiga o el desànim davant una situació que causa tant de dolor i misèria al poble iraquià i que compromet greument el progrés de la pau al món. D'alguna manera els Bush i Blair han de saber que no se'ls concedeix impunitat pels seus crims. Els pobles governats per ells dos o pels seus comparses tenim un deute moral, la satisfacció del qual no podem ajornar més.