Parlam de responsabilitat

Ara més que mai que el pares i mares de les Illes hem sortit del cruel anonimat i ens hem convertit en un grup a tenir en compte pels dissenyadors de campanyes electorals, he decidit que continuaré fent cas a la meva intuïció i, per tant, passaré per un sedàs ben espès les promeses i propostes dels homes de vestimenta i intencions grises. Supòs que la suma de vots aconseguida amb una de les mentides electorals de l'any passat sobre la lliure elecció de centre ha despertat l'escassa imaginació dels responsables polítics. Amb raó els cuiners diuen que amb uns bons ingredients no hi pot haver menjar dolent però aquí, a la terra dels mediocres aspirants a cacics, som capaços de cuinar amb aire i sense foc. En principi, la idea no estava mal plantejada: desviar l'atenció sobre els problemes reals com l'autovia, segon cinturó, ampliació de l'aeroport, crisi turística... amb un tema fàcil, recurrent del que tothom -ja se sap de l'atreviment de la ignorància- no sols es veu amb coratge d'opinar sinó que té una opinió més que formada. Si en això li afegim el protagonisme del nombrós col·lectiu dels pares -aquells mateixos que reclamaven poder entrar a l'escola concertada de torn a costa de ràtios, fer trampes i convertir la pública en guetos per a immigrants- l'equació ens comença a quadrar d'allò més bé.