Els estudis de ciències

Si més no, per evitar que les feines més ben pagades d'aquestes àrees no vagin a gent de fora d'aquells països. Als estats de l'est només un 13% de llicenciats han estudiat ciències, mentre que a la UE dels 15, la proporció és d'un 25%. Sovint ens tiram terra damunt quan en realitat no anam tan malament. Dels dos milions sis-cents mil llicenciats que sortiren de les universitats de la UE de 25 països l'any passat, una proporció molt gran estudiaren als estats que són a la UE des de fa temps. I malgrat el que es podria pensar, segons molts arguments corrents, la proporció d'estudiants de ciències a Europa és molt superior a la dels Estats Units, al qual Brusel·les sempre diu que té tantes ganes de superar. Només un 17% dels estudiants americans es llicencien en ciències. Els països que més bé van a Europa són França, Suècia i Irlanda, on devers tres de cada deu estudiants que acaben a la universitat s'enduen un títol en ciències i tecnologia. Els que van a la coa són Portugal i Holanda, on aquestes carreres només atreuen entre un i dos estudiants de cada deu. Espanya és dels estats que surten bé a les tables amb gairebé tres estudiants de cada deu amb estudis en ciències, per sobre de la mitja europea. Però allà on el progrés està invertit és en la proporció de dones que estudien ciències. Els països de l'est i els Estats Units ens superen en uns cinc punts, tant per les ciències pures com per a les qualificacions com la enginyeria. Si la prosperitat depèn d'alguna manera d'aquestes tendències, caldrà promocionar molt els estudis de ciències dins la UE engrandida per intentar mantenir la capacitat científica que actualment tenim.