La qüestió palpitant

L'ABREUJAMENT D'UN HOME
-Un best seller tu? Hala, no em facis riure, no m'ho crec. Massa ho saps, que no estan fets per tu, els best sellers. O ja no te'n recordes, que ens vam conèixer damunt el pont de sa Riera parlant dels Quatre quartets de T. S. Eliot?
-Els temps canvien, nyoscla. Avui per avui Eliot ja no interessa a ningú. El que ara es porta és El hombre abreviado, d'Alonso Guerrero.
-O sigui que t'has dedicat a llegir el relat de l'ex d'aquella que...
-Això mateix, rogeta. He cedit a la temptació de conèixer un fragment del passat d'una senyora important, que si no hi ha res de nou encara ho serà més.
-I jo que em pensava que tu eres republicà.
-No dic que no. Però es veu que m'ha seduït ecolportage.
-Lamentable.
-No exagerem que no n'hi ha per tant, tia. Fet i fet, l'ambició...
-Bé que feia, pobrissona. Quan les senyores amb passat puguin esser tan incompetents com els senyors amb passat i aconseguir les mateixes...
-Ara no toca feminisme, pècora, que la cosa és més complexa.
-Com és ara?
-Un escriptor conta que darrere el divorci ha perdut la casa i els llibres, a més de la dona. És un personatge podrit de literatura que exerceix la seva venjança literària, l'única que hem convengut a considerar vàlida per als animals de ploma.
-Teràpia sentimental se'n diu d'aquest fenomen, prenda.
-Idò això. Aquell pobre home es plany d'algunes cosetes. Sobretot, i jo l'entenc, veu clar que haurà de passar, si et plau per força, del bourbon a l'anís del mono.
-Greu problema.
-És el seu. A la llarga, però, haurà trobat alguna compensació. Suara ningú no sabia que existís i ara finalment ha aconseguit tenir el seu públic.
-Normal, això va així. Si ella ha tret la grossa, trob ben humà que ell guanyi a la pedrea.