El català i la llei

TW
0

El català de les Illes Balears està perfectament protegit per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i tota la normativa que en regula l'ús dins el camp de l'ensenyament i les institucions públiques. El català de les Balears és patrimoni irrenunciable de l'Estat, del poble i dels seus servidors i representants públics. El dret d'emprar-lo i d'aprendre'l és tan fonamental com la defensa i protecció dels patrimonis culturals, artístics i mediambientals. Davant aquesta cuirassada i contundent fermesa jurídica, en essència filla de l'esperit que féu possible la Carta Magna del 1978, text que tanca un cicle històric de 150 anys de discòrdies civils, no s'acaba de comprendre per què el Govern Matas anuncia mesures que podrien crear confusió en l'àmbit de l'aprenentatge de la llengua pròpia a les escoles.

Si s'analitzen les iniciatives fetes públiques ahir pel Consolat de la Mar, es veu que aporten elements de dubte respecte d'un pilar de la nostra societat: la integració dels seus membres perquè es faci realment efectiu el sagrat principi de la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

El Govern Matas podria propiciar la divisió a les escoles entre dos grups d'alumnes: els que gaudeixin d'una major formació en català conforme al desig dels seus pares i els que només rebin el mínim de formació en la llengua pròpia. Si això es fa efectiu, a les Balears acabaran per conviure-hi dues comunitats, començant per la mateixa escola.

És aquest l'esperit de la Constitució i de l'Estatut? No ho és. Ni pel que fa a la igualtat davant la llei ni pel que fa a la protecció de la llengua, obra col·lectiva de les generacions actuals i pretèrites al llarg de més de mil anys.