La Lluna i la mitja lluna

Us devia estranyar, com a tothom, que l'administració Bush no fes res per influir positivament en la percepció que té el món dels EUA en aquests moments. Des que ell és president, la Terra ha esdevengut un immens polvorí. S'ha acumulat tant d'odi a la seva figura i al que representa, que s'ha de recular molt en el temps per trobar un moment en què la imatge dels EUA -dels seus governants- iguali a l'actual en el que projecta de prepotència letal. Els EUA, que estengueren la seva influència en el món perquè representaven l'ideal de llibertat, l'han aixamplada i mantenguda gràcies a la seva indiscutible força militar, a l'estratègia de recolzament de governants corruptes i sanguinaris, i a uns serveis secrets experts en l'art de la guerra bruta, que tant han organitzat cops d'estat com han afavorit, per exemple, el creixement de figures com Bin Laden, al front de moviments que no han pogut controlar. L'anti-nord-americanisme (amb perdó dels altres nord-americans) fa temps que no era tan explicable i bo d'entendre. Era estrany, idò, que l'Administració Bush -no ell, però sí algun personatge influent del seu entorn- no comprengués la necessitat urgent de restaurar la imatge dels EUA posant en valor alguns trets que les matances de l'Iraq i el caos creat a la zona havien enfosquit. Hereu en tantes coses de George Bush I, el Bush II -la dinastia promet més presidents- ha recuperat el gran somni espacial nord-americà. Per què, si ja han enviat un robot a Mart? L'aventura de Mart està molt bé, però manca, per ara, d'una certa capacitat d'entusiasmar, primer els nord-americans i, per extensió, el món sencer. L'influx de la Lluna en els somnis de la humanitat té tanta solera, i la presència dels marcianitos en l'imaginari popular és tan pueril, que les seves capacitats propagandístiques no es poden comparar. A més, donat l'estat de coses en el món, té el seu morbo tràgic que Bush prometi la conquesta de la lluna sencera, que és molt més que la subjugació de la mitja lluna. I sense renunciar a res: ja que la conquesta del nostre satèl·lit -fins que sigui exclusivament nord-americà- serà, a més, una etapa en la conquesta de Mart. Això és el que promet Bush per a l'any 2015, apropiant-se, per a la seva campanya electoral, dels grans moments de la conquesta espacial. Per a coronar l'empresa de capturar Saddam Hussein, ha fet falta un Bush II. Per a tornar a la Lluna, ja haurà de ser Bush III -si tot, abans, no ha fet un tro.