Llorenç Valverde

La universitat i la funesta mania de pensar

Llorenç Valverde14/01/04 0:00

Diuen que qui no coneix la història està condemnat a repetir-la. La cosa deu ser força més greu si, a més, aquesta història és amagada per un fals sentit de pudor o per qualsevol altra raó més o menys estúpida. Dic això perquè no fa gaires dies vaig caure a la part de la web oficial de la UIB, a la qual hi ha una breu ressenya de la història de la nostra universitat, amb els seus lligams amb la Universitat Lul·liana, creada el 1691 i que va haver de canviar, el 1772, el seu nom pel d'Universitat Literària de Mallorca, per mor d'un decret uniformitzador, corol·lari, en bona part, del Decret de Nova Planta. Continua la informació de la web indicant que, el 1821, la Universitat Literària fou suprimida mitjançant un reial decret que la va convertir en un Seminari adscrit a la Universitat de Cervera i poca cosa més, amb l'excepció que va ser restablerta el 1840, durant la regència d'Espartero, per obra i efecte de la Junta de Govern de Mallorca, una restauració que només va durar dos anys, fins el 1842. Un imprudent silenci, no atribuïble a la manca d'espai, essencialment il·limitat en l'ambient digital d'una web, cau sobre el fet que la Universitat de Cervera, fundada per Felip V per premiar la fidelitat d'aquesta ciutat i, de passada, castigar Barcelona i Catalunya, va interposar el 1785 un recurs contra la Universitat de Mallorca per un fet tan senzill com era que molta gent del Principat preferien venir a estudiar a Palma abans que haver de passar per les forques de la Universitat de Cervera, acusada per pensadors com Francesc Pujols d'ofegar Catalunya en «l'atmosfera mefítica d'una universitat, on regnava, si ho podem dir així, l'escolasticisme més tronat o, cosa que és pitjor, la inòpia mental revelada en aquell famós manifest dels seus professors que es gloriejaven de no tenir la funesta mania de pensar».

Dit altrament, i si hem de fer cas a la llegenda urbana que diu que la Universitat a Cervera fou la contrapartida que va quedar una vegada constatada la impossibilitat física -fins i tot per a Felip V- de tenir un port de mar, els cerverins veien com l'empriu d'aquesta contrapartida s'esfumava a través precisament del port de mar que no havien pogut llevar a Barcelona, i com que no se'n podien donar passada, varen acudir al rei i al seu millor representant a la terra que no era d'altra que el fiscal de Palma Fernández de Córdoba, enemic ferotge -tal i com va documentar amb escreix Rosa Calafat a la seva tesi doctoral- de «vicis catalanistes» de l'Illa. Convertit el fiscal en un aferrissat defensor del recurs de la Universitat de Cervera, aquesta va aconseguir el que perseguia, que no era altra cosa que els títols impartits per la Universitat de Mallorca no servissin més que per als indígenes, o dit en terminologia d'avui, que no estiguessin homologats fora de les Illes, per a la qual cosa no va ser gens neutral el fet que el decret uniformitzador/homologador de les universitats marcava que tot havia de ser igual que a la de Salamanca. No és gaire difícil endevinar la posterior decadència de la Universitat Literària de Mallorca, fins arribar al decret de supressió. Aquest és un cabdell que vaig començar a estirar la vigília de Nadal quan vaig llegir a un diari d'àmbit estatal alguns dels detalls del projecte de decret d'homologació dels estudis universitaris, una idea que en principi no sembla dolenta, si no fóra perquè atribueix tot el poder d'homologació a l'hereva actual de Salamanca, és a dir, a la contestada i discutida ANECA, l'agència estatal d'avaluació de la qualitat universitària. EConsejo Universitario ha posat el crit en el cel contra aquest decret, però també el va posar contra la LOU i, justament, aquest projecte de decret, n'és una conseqüència directa. El que és pitjor és que hi ha massa detalls similars a la història del Decret de Nova Planta que fan témer de debò sobre el futur de la UIB a curt i mig termini. Així, per exemple, hi ha una clara voluntat política d'uniformitzar-ho tot i que, pel que fa a la universitat, va molt més enllà de la creació de l'espai universitari europeu. I també seria molt fàcil trobar els corresponents contrapunts dels altres actors, com les universitats privades que farien el paper de la de Cervera. Vostès mateixos poden triar a qui -persona i/o col·lectiu- cal atribuir el paper de fiscal espanyol. Jo he acabat l'espai que tenc assignat i no voldria deixar d'anomenar injustament ningú.