Àlex Volney

Ella

Àlex Volney10/01/04 0:00

És tan bella que quan arriba a la llibreria li obro la porta. En dir bon dia ella, que es sap molt superior, no em contesta quasi mai. Mentre palpa un llibre i un altre fa com si llegís la sinopsi i em fita amb la mirada, em somriu i després passa d'un servidor per atendre a una altra cosa o a algú més interessant que l'acompanya. Té tanta classe que quasi mai no va sola. El que no hauria d'haver fet, que es noti que de tota la clientela que ella és la meva preferida. Intent dissimular-ho, però ho faig molt malament. Mentre volta per la botiga amb la singular elegància que la caracteritza, atenc algun altre client sense poder evitar el desig d'acabar prest. Torn el canvi i em reclamen una bossa de plàstic, m'ho han de repetir un parell de pics car estic distret cap a l'altre costat. Després em torna a somriure i em sembla que s'ha empegueït un poc d'aquesta complicitat i pareix com si s'amagàs rera el prestatge. Després hi ha tornat acaronant els lloms de les edicions que més li agraden, mentre per a un servidor i la resta de clients de la botiga esdevé, com sempre, el centre d'atenció. Joventut i bellesa, salut i energia. Tanta que algú es topa amb ella i es disculpa. No atura de bellugar el seu cos entre els llibres, la seva sola presència és suficient per omplir una llibreria com aquesta. Si algun petit retret es pot fer a aquesta noia és el seu nirvi quan triant llibre té el costum de desbaratar bastant la composició dels altres, com molta altra gent que també visita la llibreria de tant en tant.

Ens alegra la vista i cada cop que ve ho fa amb un conjunt o vestit diferent i deixa, del seu perfum tan singular, una flaire de flors primerenques. Quan troba el que li agrada sempre demana un banquet de fusta per asseure's i per triar més còmodament. Si alguna cosa la fascina o li desagrada sol comentar-ho per a tothom. És una noia força expressiva i natural, d'aquestes que entren rovegant una poma o una coca del Forn dels Paners i quasi sense vergonya et miren als ulls i et parlen sense deixar de mastegar el que mengen. Així i tot, i amb la boca plena és amb qui es poden tenir les converses més interessants. És el tipus de client que amb quasi tota seguretat no veuràs emmalaltir o desaparèixer per causes naturals. Tampoc mai no et contarà les seves malalties ni els seus problemes del tot occidentals. A aquests els caracteritza la coherència que no tenim la resta de mortals. Quasi mai no paguen els llibres directament ells, desconeixen l'estrès.

Francament és el tipus de persona que a Mallorca en deim «molt viva» i amb un avenir ple de futur. Els seus acompanyants sempre interrompen la visita quan poden o creuen que han de marxar. Ella no té problemes d'aparcament, és l'única que aparca el seu vehicle dintre de la llibreria. Quan arriba l'hora li costa dir adéu, es puja al seu carro, així com pot, els bolquers li pesen. Un cop asseguda somriu i va acomiadant-se movent la maneta capritxosament al ritme del destí dels homes i les dones que l'envolten. El desordre i una filera de miques de pa són la deixa natural d'aquest tipus de genteta, però també i amb molta diferència els que comuniquen o expliquen les seves idees amb més coherència.