«Pousse-café» tot recordant Brisas i la insolència en paper couché de Chop a la preguerra

09/01/04 0:00

MATAR EL MISSATGER
-Per què demana el nom de l'amant del seu marit, senyora, si vostè no ha nascut amb vocació de matar el missatger?
-Perquè vull regalar-li una cosa de preu per l'onomàstica. Benaventurats els ossos que descansen els meus.

-Hi ha dues menes de catalanes: les que a les bragues els diuen calces i a les calces mitges. I les altres. Tu quines t'estimes més? -Jo? Les que les duen vermelles tot l'any. -Les calces o les bragues? -Això, sols que m'entenguis.

L'ESPINÓS ASSUMPTE DELS
ESCURADENTS
Vostè tampoc, president, no ha de tocar els escuradents de damunt la taula, mentre no li serveixin caragols.

BRAGUES

HUMOR DISSOLVENT A LA MALLORQUINA
-Diuen que la ira de Déu s'ha desfermat contra Llucifer. Però la ira de Llucifer també fa segles que l'ha empresa contra Déu.
-I qui guanyarà?
-No ho sé gens. Però, pel que pogués esser, procurem que ni els vicis ni les virtuts s'escriguin amb majúscules.
-Ni amb negreta.

INSACIABLE
-Tres vegades viuda i tres més divorciada, ara em proposa un còctel «Àngel Blanc», de vodka i ginebra a parts iguals dins un vas de gasa blava sense fons. Tu què faries?
-Que ets beneit? Aquí l'únic a fer és fotre un fart de córrer i mirar enrere.

AUTOCRÍTICA INTERNA DE PARTIT
-I ara què dius? La dona? La filla? La germana? Ta mare, fill de puta, ta mare. Jo dins ca meva sempre he sabut com van les coses. Què et pensaves?

LLETRADURA
M'han dit que ara volen transformar Anàs, Caifàs i Ponç Pilats en Jesucrist.

-Tendran feina, tendran feina.
-Gens els plany, per això els paguen.
-Sí, però hi ha el perill de provocar un Al Qaeda entre nosaltres.
-Van pel mateix ram del negre, la lletradura i la cara dura.