Autoodi i altres pecats col·lectius

L'anunci de l'actual President de l'Obra Cultural Balear, Antoni Mir, de no optar a la reelecció i el seu futur lligat a un càrrec dins la Generalitat, ha generat una sèrie de notícies que al meu entendre indiquen l'autoodi i altres pecats col·lectius del nostre poble. En primer lloc, no em deixa de sorprendre que ocupi més la nostra atenció un càrrec d'una altra administració que els càrrecs de les nostres institucions. No negaré que pels que consideram els Països Catalans com la nostra nació cultural, el nom dels nous responsables polítics de la Generalitat de Catalunya és una qüestió important i que reclama i té el nostre interès; ara bé, el problema és de desproporció, sembla que reclamen més, el nostre interès, els càrrecs d'allà que els d'aquí, i això és una desviació malaltissa de les prioritats. En segon lloc, i entrant ja en el tema més personal, em posa de mala llet que sigui gent d'aquí els que han impedit que un ciutadà de les Illes Balears tengui una posició rellevant en un determinat àmbit. Els fets són els fets, i el fet era que el nou Director General de Política Lingüística hauria pogut ser un balear, i gràcies a l'oposició de gent de les Balears, no ho serà. I a jo això, em causa tristor, perquè vull que els meus compatriotes, començant pels del meu poble, triomfin, independentment de les meves fílies i fòbies personals, i crec que aquest pensament personal també hauria de ser el pensament general. En tercer lloc és lògic que s'aprofiti l'avinentesa per fer balanç de la gestió desenvolupada els darrers dotze anys per n'Antoni Mir al front de l'associació fundada pel gran homenot que va ser Francesc de Borja Moll. I aquest balanç s'hauria de fer sobre els fets i no sobre la simpatia o antipatia que ens generi el fins ara màxim dirigent de l'Obra. Tot balanç sempre és agredolç, hi ha projectes que queden pendents i que els substituts hauran de reemprendre, tot i això, pens que és evident que les mobilitzacions i el pes social de l'Obra Cultural és innegable, l'Obra és una de les grans organitzacions de la societat civil balear i això és mèrit, almanco parcialment, del President sortint. En quart terme, em resulta xocant l'actitud de tantes persones que ara mostren la seva preocupació per una suposada necessitat de regeneració d'una associació que fins ara no havia merescut el seu suport i ajuda, més bé el contrari. Quanta hipocresia hi ha en aquestes illes. Som dels que opinen que en aquest país, i en les seves organitzacions polítiques i cíviques hi ha molt poca massa crítica, i sense massa crítica no es construeix una organització potent i ambiciosa. També som dels que pensen que qualsevol obra humana és millorable per definició. Dit això, el que em repugna és que aquesta crítica i aquesta proposta de millora provengui de persones o sectors que mai han cercat el bé per l'organització, aquesta crítica i proposta de millora no és sincera, és simple càlcul per fer mal a un senyor i a un grup que, amb encerts i errors, aquests sí que han lluitat lleialment perquè la identitat no retrocedís. De vegades, un té la sensació que aquest bocí de geografia enmig de la Mediterrània està farcit de miserables que només esperen el moment més adequat per inocular el seu verí. Moltes vegades sembla que som molt més exigents amb els nostres que amb els altres. Ens enlluerna el de fora i menyspream allò més propi. Precisament perquè voldria que tots plegats superàssim aquest estat psicològic, vull donar la meva enhorabona a en Toni Mir per la feina feta i pel futur que ha d'afrontar, i desig que en la nova època que emprendrà l'Obra Cultural sàpiga mantenir l'associació dins la primera línia de la nostra societat civil. La tasca que queda és ingent i les agressions que patim són contínues, no ens hem d'aturar, i l'Obra no s'ha aturat mai, mostra d'aquestes ganes per anar endavant és que ens convoqui a expressar el nostre rebuig a l'actual política lingüística del Govern demà horabaixa divendres dia 9 de gener davant el Consolat de Mar.