La victòria per la mínima del PP a les darreres eleccions autonòmiques va permetre el retorn al poder d'una força política que, llevat dels quatre darrers anys, sempre havia governat les nostres Illes. Aquesta vegada, però, arribava amb l'afany de capgirar-ho tot, amb l'esperit del qui torna a casa seva després de fer fora uns llogaters que li havien trastocat l'estat natural de les coses.
Ara no es tracta només d'estar allà dalt i deixar que el mercat faci la seva via sense entrebancs. Aquest pic han de demostrar qui són. No basta romandre neutrals davant la situació lingüística; han d'estrènyer un poc més la llengua pròpia per afavorir la dominant. No basta fer els ulls grossos davant les obres il·legals i la urbanització sistemàtica; hi han de contribuir asfaltant tot el que puguin i tornant endarrera com més mesures proteccionistes millor, amb una política contra el medi ambient i la llengua catalana. Podríem parlar de més temes, però és evident que els dos camps més candents de la política balear són aquests dos. I és en aquests dos i en la política turística, on el PP es mostra més radical i vol marcar més les diferències amb els seus predecessors. Unes diferències que són molt més grosses en la base teòrica que en la pràctica, ja que les desavinences entre els partits que formaven el bloc de progrés i el bloqueig d'alguns d'ells a la feina que volien impulsar els altres provocà que el balanç final no respongués a les expectatives de molts seus votants. Per mi aquesta i no una altra fou la causa primordial de la seva derrota: el desencís dels simpatitzants i militants que veien com tot just s'assolien el cinquanta per cent dels objectius plantejats pel pacte de Progrés. Quedaven sense materialitzar la creació d'una televisió autonòmica, la modificació de les DOT, la creació del Parc Natural Tramuntana, la millora de les carreteres com a alternativa a les autopistes, la reobertura de noves línies de tren... Es tracta d'una sèrie de fites que l'arribada del PP al poder ha fet d'impossible assoliment, però que tampoc no varen ser possibles amb el govern anterior.
La societat civil se'n comença a adonar que cal reaccionar, que no ha d'esperar que siguin els partits polítics els qui liderin les demandes dels ciutadans. Per això s'han anat organitzant distintes plataformes en contra de les autovies, a favor dels desdoblaments, per la permanència de Som Ràdio, en contra del segon cinturó de Palma... que, juntament amb les associacions clàssiques, com el GOB i l'OCB han iniciat una tasca d'oposició a les agressions del Govern. Per això, divendres que ve, dia nou, l'Obra Cultural Balear ens convoca a un acte davant el Consolat de Mar que sota el lema de «Rectificau» exigirà a Jaume Matas una política lingüística més d'acord amb l'Estatut i la Llei de Normalització Lingüística i l'aturada dels menyspreus sistemàtics als drets dels catalanoparlants. I dia catorze de febrer serà el torn de la protesta contra la política de destrucció del medi ambient, amb una manifestació convocada per la Coordinadora En Defensa del Territori, que aglutina el GOB i set plataformes en contra de diferents agressions: autovies, segon cinturó... Aquests pocs mesos que queden abans de les eleccions el PP s'haurà d'enfrontar als retrets dels afectats per la radicalització de la seva política i s'haurà de plantejar fer concessions si no vol perdre els votants més moderats, que veuen perillar la seva qualitat de vida per la retallada dels seus drets lingüístics i la destrucció del seu entorn.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.