L'imparable creixement de Palma

El fet que Palma sigui la quarta ciutat de tot l'Estat que més ha crescut durant l'any 2002 i que ja ha superat Bilbao en nombre d'habitants demostra que la capital de les Balears avança cap a una macrocefàlia d'enorme complexitat i difícils solucions. A més, els prop de 370.000 habitants empadronats és una xifra fictícia, ja que al creixement de Ciutat s'hi ha d'afegir el dels municipis que hi estan aferrats, com és el cas de Calvià, Llucmajor i Marratxí. Així, el conjunt de l'àrea metropolitana avança imparable cap al mig milió d'habitants de dret, als quals s'hi han de sumar treballadors de temporada i l'enorme quantitat de turistes. És cabdal una llei de capitalitat i l'establiment de mesures de coordinació eficients de tota l'àrea metropolitana. Tal com estan les coses, és impossible que funcioni un transport públic com cal. A més d'això, no s'ha d'oblidar la problemàtica que genera la mateixa estructura de la ciutat, en forma de ferradura al voltant de la badia. Tal configuració implica més problemes que els que pugui tenir una ciutat clàssica i ben ordenada, on les distàncies són més petites. En realitat, Ciutat ha d'afrontar l'etern repte de les urbs desmesurades: resulta imprescindible la divisió de la capital en districtes i descentralitzar al màxim no només l'administració municipal, sinó també els serveis de policia i fins i tot de bombers. És necessària una resposta pública clara i decidida abans que sigui massa tard.