Amb l'any nou arriba un altre aniversari de l'euro. Quants en van ja? Hom se sorprèn que sembla com si sempre els haguéssim manejat. Tan aviat hem pogut oblidar la pesseta? Fins i tot els que volien fer la col·lecció de totes les noves monedes dels dotze països que hi participen s'han de cercar una altra manera de passar els dies buits, ja que han tingut prou temps de replegar-les totes. Tenim la nova moneda tant per mà que l'aniversari ja no és ni una ocasió molt remarcada. Tampoc no és que inspiri molta festa, l'aniversari d'una moneda, és cert, però ens adonam que ens hem oblidat de les monedes antigues molt més aviat del que ens pensàvem quan encara les teníem a la butxaca. Les preocupacions del principi, sobre si mai ens aclariríem del cost de cada compra, s'han esvaït. I el maldecap dels banquers sobre l'estabilitat de la moneda ha anat minvant. Tot i la recent decisió dels caps d'Estat de la UE d'ignorar el pacte d'estabilitat, que limitava el dèficit que podia tenir cada estat membre, l'euro manté el seu valor. És més, un es demana si aquell pacte no era més que res un senyal de la manca de confiança en la nova moneda, ja que des que el pacte d'estabilitat monetària va ser enterrat, l'euro no deixa de pujar contra el dòlar. Això sí, cada setmana que l'euro puja de valor se'ns abarateix el petroli que consumim a Europa, la major part del qual es paga en dòlars, i se'ns abarateix tot allò que volem comprar d'altres països. Un euro fort té els seus avantatges, però encareix les exportacions. Un euro fort fa que sigui més difícil que els americans ens comprin els nostres productes, ja que per ells són cada vegada més cars. Ara bé, per saber el que ens espera amb l'euro convé recordar quin era el valor de les monedes que abolírem fa dos anys: si un compara el canvi que es tenia amb algunes de les monedes nacionals antigues es veu que l'euro encara no ha acabat de pujar. Fins i tot el franc belga va cotitzar més alt contra el dòlar comparat amb el nivell de l'euro ara. Els alemanys, els europeus que més poc satisfets estan amb la nova moneda, enyoren el marc alemany fort. Potser estan a punt de veure recuperada la seva posició anterior: va haver-hi molts anys quan l'equivalent d'un euro en marcs cotitzava a un dòlar quaranta. Els alemanys encara venien els seus productes fora i tenien moltes més possibilitats de comprar produces importats a bon preu. El 2004 serà l'any de l'euro fort, l'any quan serà més barat viatjar als racons més allunyats del món i, pel que sembla, l'any de la recuperació de l'economia europea.