El nomenament de Jesús Murgui com a nou bisbe de Mallorca no ha sorprès gairebé ningú. No ha sorprès, entre d'altres motius, perquè des del mateix dia del funeral de l'estimat enyorat bisbe Teodor, hom tenia la impressió, més o menys preocupant, que l'interinatge de l'Església mallorquina seria més aviat curt. I seria curt, perquè és manifestament evident que el triangle Rouco (Madrid), García Gasco (València), Carles (Barcelona) aposta per una Església lleial a l'ultramontanisme, al nacionalisme espanyol i al vessant pastoral més conservador. S'intuïa, per tant, que el nou bisbe sortiria de la pedrera episcopal valenciana o, com a màxim, dels cercles pròxims a la jerarquia conservadora. Es temia, per tant, que les consultes que realitzava la Nunciatura a Mallorca haurien de superar el filtre del triangle episcopal dominant i que, suposadament, no passaria de ser un tràmit simple i sense conseqüències. Tanmateix, la jerarquia de l'Església espanyola prioritza uns valors ben diferents a l'esperit tolerant, dialogant i compromès d'Úbeda; actua amb prejudicis i sospita davant la pluralitat; i, el que és pitjor, se sent legitimada i segura per afrontar el present i el futur de l'Església, amb garantia.
Des de la dinàmica del segle XXI i dels seus reptes, és evident que l'Església no ho té fàcil. No corren temps massa favorables, ni internament ni externa, sobretot com a conseqüència de la indiferència religiosa i dels valors dominants en la societat actual. Però, precisament per això, per ventura és important que ningú no tengui prejudicis davant l'arribada del bisbe nou, de la mateixa manera que ningú no voldria que monsenyor Murgui arribi carregat de prejudicis. Allò més preuat que té l'Església mallorquina són la seva gent -practicant o no-, la seva cultura, la seva llengua, el compromís amb el país, i una trajectòria envejable de servei i de solidaritat amb els més pobres. Jesús Murgui, coneixent Mallorca, la seva terra i la seva gent, és ben segur que no podrà no estimar-la. Estic ben convençut que serà respectuós amb les identitats, pròxim a les persones i que aquí hi descobrirà compromisos nous. Viurà en una illa amenaçada, compartirà la seva vida amb gent concreta i tractarà de ser sal enmig d'una societat que té una estima especial al seu antecessor. En aquest sentit, s'ha de recordar que Murgui té reptes importants, sobretot en relació a l'herència rebuda de Teodor: succeeix un bisbe amb un prestigi altíssim entre la seva gent i, per altra, l'espera una Església necessitada d'esperança. Sia benvingut a ca vostra.
